El diamant de Netflix

A Netflix han estrenat recentment Diamantes en bruto (Uncut gems) dels germans Josh i Ben Safdie. Dues hores i quart absolutament estressants en què l’actor Adam Sandler sosté magistralment el pes de la pel·lícula. Interpreta Howard Ratner, un joier jueu de Nova York que té un negoci petit i claustrofòbic al Districte dels Diamants de Manhattan. Té una vida caòtica sempre desafiant al màxim el risc econòmic. Ha convertit la botiga en un cau de l’opulència vulgar en què els rapers es compren penjolls arrebossats de brillants i és addicte a les apostes i a empenyorar joies, fent càbales impossibles amb tota mena de tripijocs en què l’espectador constantment veu a venir el desastre. Ratner aconsegueix un òpal negre de contraban que li envien des d’Etiòpia i veu en aquesta pedra preciosa la salvació als seus problemes i deutes. “Res del que faig surt bé”, diu desesperat en un moment crític de la pel·lícula el protagonista quan l’espectador ja fa més d’una hora i mitja que se n’ha adonat. Els germans Safdi construeixen un thriller de ritme frenètic increïble a través d’un muntatge trepidant, la càmera en permanent moviment, una ambientació sonora endimoniada, diàlegs sobreposats, primers plans i uns espais asfixiants. Sandler resulta sorprenentment idoni, perquè es guanya l’empatia de l’espectador encara que les seves accions, els seus valors, les seves decisions i les seves estratègies no puguin ser més equivocades. Però el guió juga a això: a provocar a l’audiència un estrès continuat, una gran ansietat, perquè pateixi terriblement amb cadascuna de les determinacions que pren el personatge. És un thriller angoixant que t’atrapa per la curiositat de veure quin serà el destí final del protagonista. És el que podríem anomenar un bon paio amb els principis equivocats. I és aquesta dualitat la que permet fer traspuar el generós subtext que amaga la pel·lícula. Si bé és gairebé impossible tenir temps per reflexionar mentre es desenvolupa l’acció, un cop s’acaba Diamantes en bruto és inevitable aturar-se a pensar. El film posa de manifest com el Somni Americà s’ha passat de rosca. Et fa reflexionar sobre el capitalisme, la masculinitat, la moral, els orígens, el pes de les tradicions familiars, les ètnies i la religió. I com tot això cala en les entranyes del protagonista, com es fa evident tant en l’arrencada com en el final de la pel·lícula. Tot plegat transcorre en un Nova York insòlit i inhòspit que mostra la ciutat més sòrdida. La participació del jugador de la NBA Kevin Garnett fent d’ell mateix esdevé providencial perquè les costures del guió encaixin de meravella. L’òpal negre, la pedra preciosa que serveix de motor de l’acció, és un MacGuffin hitchcockià sobre el qual recauen supersticions i malediccions que, en un gir de guió final, veurem que potser no eren infundades. Mireu-la perquè ara mateix és, sens dubte, la joia de la corona de Netflix.