Ferran Monegal té raó

Dissabte a la nit, Ferran Monegal feia la seva secció a La Sexta noche al costat del presentador del programa, Iñaki López. Monegal va fer referència a la protesta dels periodistes al Parlament per les agressions que pateixen mentre treballen al carrer. A continuació, el crític de televisió va relacionar aquesta protesta amb un esquetx del Polònia. Monegal va triar un gag on es parodiava el periodisme polític que practiquen Antonio García Ferreras i Susanna Griso. Monegal en feia l’anàlisi: “Què transmet el Polònia en aquesta ocasió? Que els periodistes propaguen mentides. I llavors surts al carrer, veus un periodista que no és de TV3 i l'insultes. És a dir, escalfen el personal. I per això els periodistes estaven asseguts al Parlament".

Tot i que els periodistes van deixar clar que la protesta era per les agressions rebudes per manifestants de tota mena d’ideologies, i que els de TV3 hi estaven asseguts perquè també han sigut víctimes d’agressions, potser Monegal ho va interpretar malament perquè se’n va informar a través d’Espejo público, que va explicar que la seguda dels periodistes era per protestar per les pressions que rebien de l’independentisme. Per aquest motiu, els periodistes de la protesta al Parlament van exigir una rectificació a Antena 3.

Amb tot, potser Ferran Monegal té raó. A Catalunya la gent està indignada amb Atresmedia no per la catalanofòbia, el biaix informatiu, la manipulació de testimonis, les mentides, la crispació i el sensacionalisme de les seves notícies, sinó perquè al Polònia parodien a Ferreras i Griso. De la mateixa manera, la majoria de catalans estan a favor de l’exhumació de Franco no perquè fos un dictador que l’Estat encara homenatja amb un mausoleu gegantí, sinó perquè gràcies al Polònia hem descobert que, al seu panteó, el Caudillo fa festes excessives amb Hitler i Mussolini i es disfressa de Freddy Mercuri per passar l’aspiradora. Els independentistes estan en contra de la sentència del Tribunal Suprem no perquè sigui injusta sinó perquè al Polònia fan paròdia de la impunitat de la justícia a través de les imitacions de Marchena i Llarena. També critiquen les càrregues dels Mossos a l’aeroport no perquè siguin desproporcionades sinó perquè, gràcies al Polònia, hem descobert que el conseller Miquel Buch va pel món amb un bat de beisbol amb ganes d’atonyinar el personal. Torra és qüestionat pels catalans no per la inoperativitat del Govern sinó per culpa del Polònia, que el ridiculitza a cada programa. Cada vegada hi ha més republicans no pels excessos de la monarquia sinó perquè el Polònia pinta Joan Carles, Felip i Letícia com uns vividors capriciosos. I així va el país, cap al desastre. Per culpa de la paròdia humorística d’un programa de sàtira política que ens encega i no pas per culpa de la realitat que veiem amb els nostres ulls. És més, Monegal té tanta raó que estic segura que el Ferran Monegal que vaig veure a La Sexta noche és, en realitat, el seu clon del Polònia i no el crític de televisió que he llegit durant tants anys.