Ja no li diuen Max…

A Telecinco, tot s’aprofita encara que faci mal

Després de l’aparent alegria que va tenir Ana Rosa amb el nomenament de Màxim Huerta com a ministre de Cultura, el seu col·laborador durant deu anys, era obligatori estar pendent del seu compungiment per la dimissió fulminant. Ana Rosa, abans de les nou del matí, obria el programa amb cara de circumstàncies i una foto al costat: la de Màxim Huerta al costat de Lopetegui i el rei Felip. La presentadora destacava que d’aquella imatge, dos ja no conservaven el càrrec. Si bé era cert, molt visual i contundent, el plantejament tenia un punt de perversitat mediàtica. Ana Rosa exhibia, amb un bon nivell d’interpretació que encara la feia més cruel, la seva tristesa. Accentuava la desgràcia i li donava el punt d’espectacle necessari per treure’n partit. A Telecinco, tot s’aprofita encara que faci mal.

El vincle personal amb el ja exministre no va impedir que la reina dels matins de Mediaset furgués en la ferida. Ana Rosa va encetar el tema de la tertúlia tot just començar i tenia assegut al costat el periodista d’'El Confidencial' que va treure l’exclusiva que ha liquidat la trajectòria política de Huerta. Tot i que Ana Rosa, amb entonació melosa i teatral, buscava arguments per mirar d’alleujar la dimensió de la infracció fiscal, els col·laboradors no van tenir compassió. Mentre ella feia el paper de ‘policia bona’, excusant-lo dient que potser l’havien assessorat malament, fins i tot Eduardo Inda sucava pa en el ridícul de Màxim Huerta.

Màxim Huerta ha sigut triturat per la mateixa maquinària sensacionalista de la qual ell va participar durant una dècada

Tot i que és innegable reconèixer-li a l’Ana Rosa que dediqués a aquest assumpte el mateix tracte informatiu que fa habitualment amb qualsevol altra persona, sabent que l’al·ludit havia sigut co-presentador d’aquell programa, l’escena transmetia una incomoditat afegida. La pantalla l’assenyalava constantment com a culpable. Es van estar recreant en les circumstàncies de la dimissió de Màxim Huerta durant cinquanta minuts. Cinquanta. I posant en bucle imatges del fugaç ministre de Cultura, estigmatitzant-lo encara més en la seva tragèdia personal. Més que les intervencions en concret (que també), era l’escena d’estar burxant en el drama d’un excompany.

El ministre ‘made in Mediaset’ no ha durat ni una setmana. Però la trajectòria professional no li ha servit ni per guanyar-se la compassió dels seus col·legues, que li deien amic quan va rebre el càrrec. Ja no li deien Max com fa una setmana. Màxim Huerta ha sigut triturat per la mateixa maquinària sensacionalista de la qual ell va participar durant una dècada.

Etiquetes