26/10/2017

TV3 i La Sexta: realitats paral·leles

2 min

Just després que Carles Puigdemont acabés la seva compareixença va passar un fet televisiu curiós en el procés de zàping, comprovant com assimilaven les diferents cadenes el discurs del president de la Generalitat.

A TV3, el periodista de la cadena Jordi Pons interpretava, a petició de Toni Cruanyes, amb molta claredat i amb un relat purament periodístic i precís les paraules de Puigdemont: “El president ho deixa molt clar: no ha obtingut les garanties per convocar eleccions i garantir que el 155 s’aturava i que hi hagués una resposta raonable de l’Estat. Ha volgut intentar-ho, mentre tenia aquesta potestat que el govern espanyol pretén retirar-li amb l’aplicació del 155. I ara diu que és al Parlament a qui li toca prendre les decisions corresponents”. Cruanyes, poc abans, havia fet un resum similar. La convocatòria d’eleccions no garantia l’aturada del 155 i, per tant, renunciava a convocar-les.

Però la tele és al·lucinant. En el mateix moment, a La Sexta, el tertulià Ignacio Escolar interpretava les paraules de Puigdemont d’una manera absolutament oposada. Quan la presentadora li va preguntar “¿Qué es lo que acaba de hacer Puigdemont?”, Escolar va respondre: “La explicación que da no cuadra. Esta idea que da de «No. Quería garantizar que las elecciones tuvieran seguridad...» ¿Qué pasa? ¿Que el president Puigdemont pone en duda las elecciones autonómicas que le hicieron a él presidente, a su grupo parlamentario y, después, a él directamente? Sin duda, en Cataluña se ha votado con normalidad en todas las elecciones autonómicas. [...] Ha mezclado dos cosas. Porque lo que no ha querido decir es el verdadero motivo, que es: «No las he convocado porque no me han dado garantías de suspender el 155». Porque esto, en el lenguaje independentista, es una traición. Así se lo estaba reprochando mucha gente. Y como no ha podido decir eso, ha dicho una excusa que no es real. Es decir, que las elecciones que iba a convocar iban a tener un problema de garantías”.

El món al revés. De les mateixes paraules del president, a TV3 es considerava un fet i a La Sexta es convertia, justament, en una cosa que no s’havia atrevit a fer. És més, es considerava que, si hagués gosat, s’hauria tractat d’una traïció “según el lenguaje independentista”. El que a TV3 s’havia interpretat com una renúncia a les eleccions perquè no evitaven l’aplicació del 155, a La Sexta ho consideraven una fal·làcia de Puigdemont sobre la poca confiança en el procés electoral d’unes autonòmiques. Mentre que a TV3 explicaven que el motiu era la falta de garanties per aturar el 155, a La Sexta deien que havia donat una excusa irreal per no admetre-ho.

Cada pas, cada gest, cada compareixença, cada discurs, té una lectura diferent. Cada canal és un món paral·lel, una realitat oposada. Deu ser això, que a Catalunya es parla “el lenguaje independentista” i costa de fer-se entendre.

stats