25/09/2018

Tolerància zero amb Antena 3

2 min

PeriodistaÉs descoratjador veure la lleugeresa dels informatius de televisió, especialment de les cadenes privades, cada vegada que es comet un assassinat per violència masclista. I no només perquè cada crim es presenti com un succés aïllat i no pas com un drama social que les autoritats no estan abordant com cal.

Dimarts els més imprudents a l’hora de cobrir l’assassinat de dues nenes a Castelló a mans del seu pare maltractador van ser els d’'Antena 3 noticias'. Van convertir la notícia en una mena de trencaclosques veïnal. És obvi que van deixar la feina en mans d’una persona incompetent que no ha entès res sobre què és la violència masclista. És l’únic que explica el disbarat televisiu que vam veure. La informació començava amb una enquesta de carrer on es donaven detalls del cas a partir del que sabia la gent del barri, com si fos una xafarderia local. La veu en off d’una periodista, aleshores, afirmava: “No ha sido una muerte dulce para las niñas” i a continuació una veïna plorant deia: “Las niñas han sido apuñaladas”. És desesperant i inexplicable que pugui acabar a la pantalla un plantejament informatiu així. ¿De veritat hi ha algú que contempla l’opció d’una mort dolça en cas d’assassinat? ¿S’ha d’aplicar aquesta mena d’ironia dramàtica en un crim de violència masclista? Un dels veïns assegurava, entre llàgrimes, haver conversat amb l’assassí sobre les seves intencions. Un tal Ricardo, suposat amic de l’exparella (no en tenim cap prova), apuntava al micròfon d’Antena 3 que l’assassí li havia dit que la seva dona l’havia denunciat perquè volia matar-la a ella i a les nenes. “¿Tu crees que yo mataría a mis niñas?”, li havia preguntat. I l’home plorava davant de la càmera: “Ahora se ve que la denuncia estaba bien puesta”. La prova flagrant de com les víctimes estan soles i no se les creu ningú fins que ja estan mortes i surt algú a explicar-ho davant de les càmeres. La notícia acabava amb les imatges d’un minut de silenci col·lectiu i la veu en off hi tornava: “En el colegio de la niña de seis años y en el Ayuntamiento intentan comprender semejante horror”. La notícia, per tant, reforçava la idea que allò tenia una explicació misteriosa que calia entendre, alguna cosa que ho justifiqués, i el “semejante horror” potenciava la barbaritat d’un crim puntual, en comptes d’emmarcar-lo en la xacra social de la violència masclista en què han fallat tots els mecanismes policials i judicials per protegir les víctimes. Per tancar la informació, la cadena anunciava la seva sensibilitat contra la violència masclista. Un vídeo amb el logotip d’Antena 3 i Matías Prats sentenciant: “Ningún niño debe vivir con miedo. Ningún menor debe verse obligado a tener que proteger a su madre”. Molt oportú. No es pot tenir més mala llet. I un rètol: “Tolerancia cero”. Tolerància zero també amb la irresponsabilitat periodística.

stats