El caçador caçat
'Coolhunters' és una altra de les estrenes de TV3 de la graella d’estiu, amb Serapi Soler i Patrick Urbano al capdavant, dues cares noves a la pantalla. Fan de caçadors de tendències i representa que cada setmana analitzen un fenomen d’èxit en les distraccions dels catalans: el swing, els esports d’aventura o els 'escape rooms', pel que hem vist fins ara. Serapi Soler fa enquestes de carrer, entrevistes a experts i aficionats, i intenta practicar l’afició de moda. Patrick Urbano fa de complement posant a prova des de la redacció les habilitats del presentador, dona context històric a la tendència i fa una entrevista a un famós. A la careta de presentació s’hi inclou la cap de redacció, Maria Cinta Méndez, en una imatge en què apareixen tots tres junts com a caçadors de tendències, però, en canvi, ella després surt poquíssims segons en pantalla durant el programa. Sembla, per tant, una estratègia visual per dissimular la sobredosi de masculinitat que traspua el programa, i no només pel fet que els dos protagonistes siguin homes, sinó per la seva actitud davant la càmera. Soler i Urbano fan un permanent teatret en pantalla que cau en tots els tics televisius del reporterisme masculí sobreactuat: fer-se els sobradets simpàtics, tractar els seus interlocutors amb suficiència o condescendència, burxar-se l’un a l’altre i actuar amb certa displicència i molta tonteria davant del fet televisiu. Fan el desmenjat i es fan els graciosos respecte a allò que fan, com si no els interessés prou. És un dels estereotips televisius més suadets que interpreten els homes que s’estrenen davant la pantalla. Això sí que és tendència a la televisió. A elles se’ls demana que estiguin bones i es facin les bledes, i a ells, que es facin els fatxendes graciosos.
D’altra banda, en el seu propi relat hi ha constants mencions dels protagonistes al fet d’estar presentant un programa, sortir en pantalla a TV3 i ser coneguts, i fan brometes constantment sobre el fet de ser famós i exercir el periodisme a la tele. Sovint això és símptoma d’una certa inseguretat davant la càmera i d'una manca d’eines: no tenen l’atreviment de fer televisió sinó que expliciten que juguen a fer-ne per guanyar autoritat.
'Coolhunters' és, en realitat, una secció de tele allargada. S’entendria si la feina de Serapi Soler fos un reportatge de tres minuts dins d’un magazín de tarda insuls. Però mitja hora parlant de swing o 'escape rooms' i, a sobre, exhibint que ni a ells mateixos els interessa el contingut és allargar un xiclet sense cap justificació. Ni té categoria d’humor, ni de reportatge, sinó, una vegada més, d’insubstancialitat televisiva, que, com a tendència, també està molt estesa i hi han caigut de quatre grapes.
