El rostre de l’assassí
La notícia de l’home alemany que dimecres a la nit va matar nou persones en un doble tiroteig a Hanau, a prop de Frankfurt, era recollida amb gravetat pels informatius. Lògicament, tots destacaven la ideologia d’ultradreta de l’assassí i les seves motivacions xenòfobes i racistes, basades en un discurs ple de teories conspiratives amb què justificava les seves accions. L’home, a part d’un escrit de vint-i-quatre pàgines on desenvolupava les seves conviccions, va gravar un seguit de vídeos en què, mirant a càmera de manera desafiant i en primer pla, deixava anar les seves teories com si convidés els possibles espectadors a actuar igual.
Però hi havia un element que diferenciava la manera com els informatius van triar explicar aquesta informació.
El Telenotícies migdia de TV3 especificava clarament la naturalesa xenòfoba i racista dels crims, però en cap moment va mostrar ni un sol fragment del vídeo de l’assassí ni una imatge del seu rostre. Eren especialment concisos a l’hora d’explicar les teories del criminal, sense entrar en detalls. En canvi, altres informatius semblaven fascinats pel vídeo d’aquell home i l’incloïen en la notícia. A Antena 3, per exemple, no només el mantenien en pantalla, sinó que destacaven els titulars principals dels disbarats que defensava. Fins i tot especificaven que Tobias R., l’assassí, havia explicat que en els darrers anys no havia tingut relacions amb cap dona, com si aquest fos un aspecte rellevant del perfil del criminal o pogués tenir alguna relació amb la matança que havia comès. A Telecinco també posaven un fragment del vídeo de l’home parlant i mirant a càmera. A La Sexta, transcrivien una de les frases del manifest de Tobias R. que es retolava entre cometes a la pantalla del darrere de la presentadora de l’informatiu com si fos la cita cèlebre d’un escriptor. La frase deia: “Habría que matar a todos los que no se puedan expulsar”. A la notícia escollien l’instant en què l’assassí mirava a càmera i afirmava cridant a l’acció: “Fight now!”
Dotar els criminals dels seus minuts de fama televisiva, especialment en vídeos amenaçadors de caràcter xenòfob i racista, sembla un recurs informatiu massa arriscat. Les cares dels assassins i els seus vídeos amenaçadors són una de les fonts de morbositat televisiva més importants però no aporten res, especialment quan ja són morts. Resulta pertorbador, i, a més, destacar els missatges d’aquests assassins pot despertar la fascinació o el desig d’imitació d’altres individus amb motivacions o idees similars. La tele els dota d’una popularitat, encara que sigui fugaç, que pot ser massa llaminera en aquest tipus de perfils de personalitat.
