CRÍTICATV

Morbo o informació?

Des de fa molts mesos, a la televisió, cada vegada que es fa referència a qualsevol de les preses o els presos polítics, els programes i informatius utilitzen les últimes imatges d’arxiu que es tenen d’ells: el dia que van entrar a declarar a l’Audiència Nacional, caminant a ritme àgil, bona part d’ells amb un somriure, fins i tot saludant la gent i vestits de manera elegant, connotant una activitat professional. La invisibilitat a la qual se’ls ha sotmès a tots empresonant-los obliga els mitjans a emetre cada dos per tres aquestes imatge per referenciar-los físicament. Però aquestes escenes han acabat mostrant una realitat d’aquestes persones que és oposada a la seva autèntica situació: són a la presó i amb una activitat molt diferent. Les imatges d’arxiu distorsionen les seves circumstàncies reals.

És innegable que veure el vídeo que ha difós l’ARA de la presó et situa, com a espectador, en una situació incòmoda. El debat periodístic és lícit i necessari, però hi ha un element important a tenir en compte. El codi deontològic remarca que l’ús d’imatges gravades amb càmera oculta d’un àmbit privat és legítim si té interès públic. Tal com l’ARA ha difós les imatges es compleix aquest requisit. El vídeo, que tenia el coneixement previ de les famílies, retorna als presos polítics i a la societat la seva autèntica realitat i no l’antiga i descontextualitzada que veiem als informatius. L’ARA ha mostrat un vídeo que ofereix un relat: exhibeix la rutina diària, però no furga en la privacitat de les seves converses, no remarca detalls superflus, ni entra en valoracions subjectives. S’ha editat cada escena per no recrear-se en les accions i que no se’n faci cap bucle morbós, i es protegeix la resta de presos. Parla de la seva jornada però no de la seva intimitat.

Les imatges de la injustícia d'Estremera

Només cal fer un exercici comparatiu per comprovar-ho. L’endemà de l’ARA, La Sexta, a Al rojo vivo, va mostrar les mateixes imatges però en una versió pròpia més llarga on es revelen les converses personals i es recreen en excés en algunes accions. La veu en off d’un periodista condueix la mirada de l’espectador amb un relat que fa valoracions subjectives i innecessàries: “ Paredes de gotelé y su gesto alicaído”, “ Tiene una pastilla de jabón lagarto”, “ Lleva camisa y jersey de cuello de pico, poco habituales en prisión”. El vídeo s’atura per encerclar detalls del lavabo i objectes personals dels prestatges: el paper de wàter, el desodorant o les sabatilles. Reprodueix les bromes i opinions sobre política de Junqueras i Forn quan la persona que grava els incita a parlar fent-los preguntes.

Les imatges gravades tenen valor informatiu: denuncien la laxitud penitenciària en el control de la privacitat i la situació quotidiana d’uns polítics invisibilitzats en democràcia. L’ARA ha garantit un relat asèptic d’una jornada a la presó sense narració morbosa del detall i protegint la intimitat d’opinions i converses. I tenen valor històric, perquè són i seran la prova documental d’unes circumstàncies polítiques molt rellevants per al país.

Etiquetes