CRÍTICA TV

Ningú és menys racista que Trump

La imatge d’un candidat movent la boca sense que ningú el senti hauria sigut desastrosa

Posant-se la mà sobre el front com si fos una visera, Trump deia a l’audiència: “No puc veure tot el públic perquè està molt fosc, però no hi ha ningú en aquesta sala que sigui menys racista que jo”. Ho diu amb seguretat i sang freda davant de Kristen Welker, que és la segona periodista afroamericana de la història de la televisió als Estats Units que modera en solitari un debat presidencial. Després del debat, el presentador i humorista Jimmy Fallon sucava pa en aquesta arrogància: “¿No és estrany dir que ets el menys racista de la sala, quan la meitat de la gent que hi ha són els teus familiars i amics?”

A la Fox, en el postdebat, la presentadora Dana Perino feia una metàfora per explicar el clima que es va respirar durant aquella hora i mitja: “Mentre el primer debat va ser com fer ràfting en aigües braves amb els ulls embenats, el segon ha sigut com navegar per un riu tranquil sense que se t’aboqui la beguda”.

Trump va fer cas als assessors que li van demanar que fos més respectuós amb la normativa, i Biden va poder ser ell mateix sense sortir-ne malparat. El debat va funcionar millor i no va caldre utilitzar el nou mecanisme de desconnexió de micròfons per evitar les interrupcions. La imatge d’un candidat movent la boca sense que ningú el senti hauria sigut desastrosa. Dos dies abans del debat, l’humorista Jimmy Kimmel comparava aquesta mesura amb l’estratègia que fa servir la mestra de parvulari de la seva filla per fer les classes virtuals: apaga els micròfons de tota la canalla perquè, si no, és impossible que algú la senti. És significatiu com l’organització del debat ha ideat aquest sistema no perquè fos realment necessari afavorir la dinàmica sinó, senzillament, perquè un dels candidats va ser incapaç de respectar les regles del joc. Com en tantes altres coses, és el món el que s’adapta a Trump en comptes de ser Trump qui s’adapta al món.

La gran triomfadora de la nit va ser la moderadora. Kristen Welker va rebre els elogis dels companys de professió. Trump no suporta les periodistes, i menys aquelles que es mostren segures davant d’ell. En una setmana en què Trump s’ha acarnissat amb Lesley Stahl, la presentadora del 60 minutes, marxant de males maneres de l’entrevista, hi havia cert temor sobre com gosaria atacar Welker si mantenia aquesta actitud prepotent. Per sort, Welker va sortir indemne. Chris Wallace, el moderador del primer debat, va admetre amb fair play als seus companys de la Fox: “Estic gelós. M’hauria agradat moderar aquest debat i aconseguir un intercanvi de punts de vista en comptes de centenars d’interrupcions”. En l’anàlisi posterior de la CNN va passar un fenomen curiós: els quatre especialistes es van posar a debatre aferrissadament la política d’immigració de Trump i van deixar en un segon terme les circumstàncies del cara a cara que acabaven de veure. En unes eleccions on del que es tracta és de motivar el vot més que de convèncer, potser aquest va ser un bon indici de l’efectivitat del debat quan les coses es fan ben fetes.