Dilluns a la nit Telecinco i Antena 3 s’enfrontaven durament. Van jugar a contraprogramar-se amb dues sèries per les quals han apostat fort. Antena 3 estrenava Velvet, una sèrie ambientada als anys 50 sobre els conflictes familiars dels hereus d’unes importants galeries comercials. Telecinco lluitava amb B&B, que recrea els embolics de la redacció d’una revista de moda. Si bé la primera fa un esforç ibèric i pretensiós de perfumar-se amb l’estètica de Mad men, la segona recorda Periodistas però amb ferum de Los Serrano.

A Catalunya, tot i que la primera opció de l’audiència va ser TV3 amb el Crackòvia i l’ Afers exteriors, el segon plat se’l va quedar Velvet i el tercer B&B. La sèrie d’Antena 3 va esgarrapar 402.000 espectadors i la de Telecinco 354.000. A Espanya les galeries comercials també van guanyar i van arrasar amb més contundència.

Al marge de les xifres d’audiència, Velvet i B&B tenen altres diferències. La més notable és la factura. Velvet té un treball d’imatge molt més elegant i més proper al cinema, mentre que B&B té aquella fredor dels colors i les portes de fullola tan habituals a Telecinco. El ritme no és comparable. Velvet es recrea més en els ambients, els silencis, els climes, la dramatització pausada de les escenes, i l’acció és més lenta. Presumeix de cada pla. En canvi a B&B recorren als tempos hiperactius de la ficció espanyola, on en cada escena hi ha un personatge amb un atac de nervis. Si Velvet és més insinuant i atractiva, l’altra és més explícita i barroera. Pel que fa a la sonorització no hi ha color: la d’Antena 3 se sent com cal. A la de Telecinco, al marge del ressò enllaunat de plató, els actors interpreten a base de no vocalitzar i utilitzar tots els recursos del cheli més castís per semblar que construeixen un personatge.

Amb tot, les dues sèries també tenen algunes semblances. A cap de les dues no va faltar el mort de rigor que sempre ha d’aparèixer abans dels 20 primers minuts. A Antena 3 un suïcidi i a Telecinco un assassinat. En el segon nivell de desgràcia, la primera va incloure un accident de cotxe i l’altra un xoc anafilàctic. Les dues sèries juguen a contraposar el món dels rics i el dels pobres. A Velvet atrapa molt aquesta estructura heretada de l’ Arriba y abajo, en què els dos estrats socials queden representats també en diferents plantes d’un edifici. La clau de totes dues, però, són les trames sentimentals i la tensió sexual entre protagonistes. Perquè, al capdavall, tot es redueix al mateix de sempre.