28/07/2018

No us perdeu ‘El día de mañana’

2 min

De totes les sèries que ha produït i estrenat Movistar+, El día de mañana és la millor. Basada en la novel·la d’Ignacio Martínez de Pisón, la ficció, de sis capítols, té tots els ingredients necessaris per enganxar-te: romanticisme, emocions, intriga, trama policial, recreació històrica... Transcorre a la Barcelona dels anys 60 i 70. El protagonista és Justo Gil (Oriol Pla), un jove que arriba a la ciutat amb el neguit de guanyar prou diners per curar la seva mare, que està en estat vegetatiu. Però de seguida es tornarà més ambiciós quan comprova que la ciutat té moltes oportunitats per a algú espavilat com ell. Qualsevol persona que trobi li servirà per progressar i no acabes de saber mai si són el fi o el mitjà. Llegirà diaris i s’interessarà per la política i l’economia per saber quines són les persones influents, els negocis emergents i les portes on cal trucar. Coneixerà la Carme (Aura Garrido), la neboda d’un impressor, fugint d’una càrrega policial contra els estudiants. Però per a Justo Gil qualsevol casualitat és sempre una nova oportunitat per anar més lluny.

La trama està ben plantejada: al marge del desenvolupament de la història, hi ha una part de la ficció que està rodada com si fos un documental, en què tots els personatges parlen davant de la càmera explicant quin és el seu vincle amb Justo Gil i quina opinió en tenen. L’espectador queda atrapat per un misteri: què deu haver fet el protagonista perquè s’estigui interrogant tot el seu entorn.

Més enllà del desenvolupament argumental, que és excel·lent, l’adaptació televisiva hi està a l’altura, tant en l’aspecte narratiu com formal. El retrat que es fa de la Barcelona dels últims anys de la dictadura, com el relat s’imbueix de tot un context polític i social creant una atmosfera que connecta amb les circumstàncies i l’estat d’ànim dels personatges, és sensacional. Anem veient les tortures a les comissaries, les persecucions dels grisos al carrer, l’ambient de laGauche Divine, la lluita contra la dictadura, el boomde la construcció amb el naixement dels barris destinats a l’onada d’immigració... i tot això es va cosint a la perfecció amb l’evolució del protagonista, Justo Gil. Oriol Pla interpreta brillantment un tipus que ha de desenvolupar molts rols per desconcertar el seu entorn i l’espectador: passa de la bondat a la insolència, de ser treballador a ser trepa, d’altruista a aprofitat, de l’home complidor al mesquí, del sincer a l’engalipador, del seductor al xantatgista emocional. I sempre resulta convincent.

La resta de l’elenc té un nivell interpretatiu molt superior al de les sèries espanyoles. Els personatges evolucionen amb la història, amb les seves circumstàncies personals i amb el context polític del país, en uns anys molt convulsos.

El día de mañana té l’enorme virtut de connectar amb una realitat històrica, cultural, política i social molt concreta i local per explicar una trama potent que converteix la sèrie en sòlida, contundent i de qualitat internacional.

stats