22/02/2011

'OT': sense autocrítica cap al fracàs final

2 min

El programa dels nens cantaires s'acabava diumenge si us plau per força. Un mig drama victimista: el jurat amb cara de circumstàncies, la Nina acomiadant-se amb un discurs protesta criticant que la cadena es carregués el format, els concursants plorant, Bustamante besant el terra de l'escenari i la presentadora simulant una emoció colpidora. Van aplegar les antigues promeses del concurs en una grada i allò semblava gairebé un catàleg de superofertes per contractar en festes majors de poca volada. Molta crítica i sensació d'injustícia perquè es posava punt final a un format que ha fet història.

En canvi, de cara als espectadors, hem tingut la sensació que aquesta edició (que no crec que sigui la darrera...) ha estat de segona categoria. Hi han faltat peces claus que havien actuat de garantia d'èxit. Hi ha faltat l'Àngel Llàcer. Com a dinamitzador de l'Acadèmia, dels xats i del professorat aportava personalitat i interactuava amb el jurat. Era un bon enllaç amb les gales i tenia la virtut de fer esclatar uns concursants que tendeixen al bledisme. Hi ha faltat Risto Mejide. No crec que sigui insubstituïble, però no han trobat el Dr. House de la cançó amb prou valentia per afrontar un paper impopular. Hi ha faltat també Jesús Vázquez, que com a mestre de cerimònies dominava la gala sense titubejar i amb franquesa. Pilar Rubio ha fet patir l'audiència. I ha sobrat la pantomima d'internet amb un personatge ridícul que no transmetia credibilitat.

La prova que ha estat una edició de pa sucat amb oli la trobem en el moment en què, en segon pla, veiem com el guardó que havien de lliurar al guanyador es desmunta en mans d'Eva Perales, del jurat. Simbòlic. I en com van afegir, sobreimprès en pantalla, el telèfon per contractar els concursants. Més que Operación Triunfo allò era Operación Rampoina . Com a final, em quedo amb la sentència d'Àngel Llàcer per acomiadar-se del format: " ¡Y ya está, hombre! ¡Qué coño! "

stats