10/12/2011

Objectiu: Urdangarin

2 min

El comunicat de la casa reial aclarint que no excloïa les infantes de la família reial portava divendres el cas Urdangarin un altre cop a les tertúlies. Amb Ana Rosa Quintana de pont, Joaquín Prat Júnior es va encarregar de l'assumpte. Per entendre quina mena de tracte rep aquest cas mediàticament cal analitzar un aspecte clau: és tema de taula o de sofà? De moment, de sofà.

A primera hora del matí tracten les qüestions polítiques, socials i truculentes en una taula. Opinen periodistes més o menys experts i seriosos vinculats a la premsa escrita. El cas Urdangarin ara per ara es manté com una qüestió de sofà a partir de les onze. Perquè us en feu una idea, els tripijocs del marit de la infanta estan (encara) en el rang d'Ortega Cano i els seus atropellaments diversos.

Els tertulians especialitzats en cor analitzen la situació d'Iñaki Urdangarin al més pur estil Barri Sèsam. El dilema és "dins o fora". Cal decidir si el gendre està inclòs en el pack família reial. Tots frisen perquè sigui "dins", i així tenir més pa per sucar. També es produeix el fenomen "tothom ho sabia". Coincideixen ara en el "com pot ser que ningú no ho sabés si el cas estava cantat". Ui, sí, que valents. I ho diuen ara. Els comentaris no tenen pèrdua: "Sangre azul o intereses mundanos", "Urdangarin es un conseguidor" i "Lo que está claro es que ya no vamos a ver a Urdangarin en el desfile del 12 de Octubre".

Mentre parlen no paren d'il·lustrar el tema amb un bucle constant d'imatges retrospectives del gendre del rei fent el paperot en actes diversos, saludant, recollint premis o lliurant-los. És curiós com, televisivament, canvia el valor d'aquestes imatges. Si fins ara quan les vèiem teníem Urdangarin per un esportista convertit en un màrtir de la monarquia, ara les imatges traspuen cobdícia i astúcia fins i tot quan surt garratibat a la foto oficial de les vacances.

stats