CRÍTICA TV
Misc 22/11/2013

Els Ondas, la pistola i les vanitats

i
Mònica Planas
2 min
Els Ondas, la pistola i les vanitats

L'humorista José Corbacho era el mestre de cerimònies de la gala dels Ondas que es va celebrar al Liceu dimecres al vespre i que va emetre Cuatro en diferit a quarts d'una de la matinada. La seva tasca era amenitzar la vetllada perquè la presentació dels premis de manera més estricta (i molt correcta) la feien Àngels Barceló i Manu Carreño. Una veu en off el va presentar: "Con todos ustedes, ¡José Gazpacho!" i Corbacho ja va sortir amb una pistola a la mà. Teatralment molest perquè li havien pronunciat incorrectament el nom, va fer veure que volia disparar un tret al responsable de l'error. De seguida ens va quedar clar quin era el nivell de l'humor que practicaria Corbacho tota la nit. Elevadíssim i ideal per a una nit com aquella. Mentre la professió periodística clamava apujar el llistó i reivindicar l'ofici, un humorista apostava pels instints més primaris i infantils. Després Corbacho va continuar parlant d'ell. Va demanar als assistents que coregessin tres vegades el seu cognom per deixar-lo clar. Una barreja curiosa de pallassos de la tele i foguera de les vanitats. Va fer veure que disparava al públic i per acabar sent provocador va apuntar amb la pistola de joguina a la llotja d'autoritats i amos dels mitjans de comunicació. Després va abaixar el braç i va tranquil·litzar el públic: "¡No, hombre, no! ¡Que soy cómico y no terrorista! Aunque a veces nos confundan..." L'art de provocar és molt més complex. Més que valent va ser barroer. El guió és de Juan Cruz, el company amb qui Corbacho ha dirigit pel·lícules com Tapas i la sèrie Pelotas. Sorprèn que dues persones que han demostrat tanta sensibilitat audiovisual després puguin desenvolupar un guió tan groller. Volien ser irreverents i atrevits (com ha de ser) però es van quedar en graciosos amb mal gust. Durant la gala, una de les vegades en què Corbacho marxava de l'escenari va fer un gest a càmera lamentant-se que el públic no reia, com si fos ensopit. Em temo que la culpa no era de l'audiència de la sala sinó la prova evident que el seu humor no provocava cap mena de reacció positiva. Potser perquè un públic convidat com el de la gala dels Ondas més que les bales d'una pistola de joguina esperen el poder punyent i enginyós de les paraules, que a vegades pot ser més feridor. Més que en còmic mordaç es va quedar en pallasso sapastre. Històricament, als humoristes que els han titllat de terroristes no els ha calgut dur una arma a la mà.

stats