12/03/2015

Òpera ‘en vaqueros’

2 min

L’extraordinari programa de Ramon Gener Òpera en texans ha fet el salt a La 2 i ja s’està emetent a escala estatal. La traducció del títol no és literal. Això dels texans ha quedat com un segell autòcton i a TVE l’han batejat com a This is opera.

Dissabte passat (a les 23 h) el programa va debutar amb Carmen, igual que ho va fer en el seu dia al 33. L’essència del programa és exactament la mateixa. La diferència més substancial és que a Catalunya el programa durava mitja hora i per a Espanya ho han allargat a 45 minuts. És la maleïda mania d’estirar els programes a la graella perquè així la inversió econòmica surt més a compte. Però l’excés de minutatge va en contra del contingut perquè perd intensitat. L’acció es dilata i baixa el ritme.

Ramon Gener (que continua portant texans malgrat el nou títol) segueix transmetent la mateixa il·lusió i energia. Pel que fa a realització, This is opera potser hi ha sortit perdent una mica. El format s’adapta a la perfecció a la filosofia de La 2 i per als que encara no coneixen el programa pot suposar una grata sorpresa, com ho va ser en el seu dia per als espectadors del 33. Ara bé, per als fans i seguidors d’ Òpera en texans el nou programa és reiteratiu. Es tracta d’un remake, almenys pel que hem vist en el primer capítol. Parlant de Carmen de Bizet va recórrer a la mateixa estratègia genial de posar un piano al carrer (en comptes de plantar-lo a la plaça Catalunya el va col·locar a Sevilla), congregar tot de gent al voltant i fer-los cantar Toreador mentre ell toca.

Veure que una joia televisiva com l’ Òpera en texans passa a una cadena estatal produeix una melancolia estranya. És la mateixa sensació que t’envaeix quan aquell cantant que en els seus concerts éreu quatre gats passa a tocar en grans escenaris per a multituds. O aquell escriptor de qui descobreixes un llibre i després un altre. Són una troballa especial, un tresor únic. I l’autor, de cop, passa a escriure un bestseller i tots els programes de ràdio i tele en parlen. O el restaurant de la teva vida, on hi portes els amics més íntims i el tens a sota casa. Un dia es posa de moda, només hi pots anar si reserves taula i els gastrònoms en parlen com si fos una novetat. És un sentiment contradictori entre la il·lusió de l’èxit i la melangia de compartir amb massa gent allò que senties com a propi. This is opera continua sent si fa o no fa el mateix, amb la decepció que aquí els arguments són els que ja coneixem. I és la confirmació que Televisió de Catalunya continua sent un magnífic banc de proves per exportar el producte.

stats