CRÍTICATV

Oregon no és Polònia

Dimecres Telecinco va emetre en prime time Oregón TV, el programa d’esquetxos humorístics de la televisió autonòmica aragonesa. En principi, aquest format estava pensat per encabir-lo a FdF, el canal secundari de ficció de Mediaset, però les precarietats televisives de la programació estiuenca i la manca de continguts per culpa de la pandèmia han portat Telecinco a estrenar en horari de luxe un format enllaunat d’una televisió autonòmica. El resultat provocava un cert estupor, sobretot perquè els codis del programa no encaixen amb el contingut habitual de la cadena. Oregón TV és un programa d’èxit que acumula catorze temporades a Aragón Televisión. Això vol dir que el programa ha anat evolucionant i creant un llenguatge propi i específic amb el qual l’audiència aragonesa connecta. És un humor que destil·la les singularitats del tarannà manyo i en parodia els tòpics. No és, en cap cas, la versió aragonesa del Polònia. El esquetxos són d’un humor blanc que no compromet a cap nivell i que ni tan sols pretén retratar l’actualitat. Un extraterrestre intentant entendre la conducta humana a la Terra, la vida quotidiana d’una família tradicional, l’espectacle tronat d’una tal Marirramona o la paròdia d’un programa d’actuacions musicals són alguns dels contextos d’uns esquetxos massa llargs, sense bona resolució final i amb els gags poc reeixits. L’èxit a Aragó segurament radica en l’espontaneïtat interpretativa dels actors i l’habilitat dels guionistes per trobar referents que connectin amb un determinat públic. Oregón TV no té, ni de bon tros, els recursos televisius de, per exemple, José Mota. Té una factura molt més humil, en què la caracterització dels personatges i els decorats són força precaris. Per tant, les limitacions de producció del programa també fan que el format grinyoli a Telecinco, una cadena que es caracteritza per una brillantor de colors xarona que provoca una mena d’opulència visual.

Per a l’espectador català acostumat a la capacitat incisiva del Polònia i a la seva habilitat per triturar la realitat, Oregón TV es queda en una mena de pallassada intranscendent. En la primera emissió ja vam ensopegar amb la clàssica frase de “ ¡Si es que las mujeres tendrían que venir con un manual de instrucciones! ” Més enllà de la paròdia estereotipada, el món que retraten desprèn una certa antigor televisiva que no aporta res de nou en l’àmbit humorístic.

Malgrat tot, Oregón TV funciona a la tele autonòmica aragonesa i, per tant, se’ns planteja l’existència de la identitat geogràfica de l’humor. Les comunitats d’individus (les que siguin) comparteixen referents culturals, socials i conductuals. Per tant, estableixen uns codis relacionals i uns referents que creen un univers simbòlic propi. Universalitzar la fórmula sense cap modificació té el risc de desvirtuar el format. Programa i audiència no comparteixen el mateix llenguatge. En un país que fa segles que pretén forçar l’homogeneïtzació d’un suposat tarannà nacional, aquests experiments estan destinats al fracàs.