20/10/2018

Persones que no entenen el ‘Polònia’

2 min

Dijous el Polònia va emetre un esquetx que algunes persones no han entès. O més ben dit, no l’han volgut entendre. En el programa, un pare i una mare indignats irrompien al despatx del director de l’escola de la seva filla. Duien la motxilla de la criatura i anaven llençant per la finestra, un per un, els llibres de totes les assignatures amb l’excusa que adoctrinaven: “ El catalán solo sirve para entender TV3, que a su vez también adoctrina, así que no queremos que estudie catalán. [...] Las matemáticas solo las usan para contar manifestantes y votos separatistas en referéndums ilegales. [...] El inglés solo sirve para explicarse en Europa y difundir ideas nacionalistas. [...] Y fuera la geografía, que después se apuntará a un grupo de excursionistas de estos que van pidiendo la libertad de los presos. [...]”. I quan marxaven del despatx havent deixat clares les seves prioritats educatives, la mare deia: “ Ojalá que gane Manuel Valls y se acabe la tontería, que es de Francia y allí sí tienen cultura. No como aquí”.

Tot i que amb aquest final quedava bastant clar que es retratava un determinat perfil de personatges votants de Ciutadans, des de Societat Civil Catalana s’ha denunciat amb malícia que TV3 retratava així els castellanoparlants de Catalunya. Sorprenentment, a la denúncia s’hi ha sumat amb indignació algú com Rosa Cullell, que en el seu moment va ser directora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Quan ella ostentava el càrrec, el Polònia també s’emetia per TV3 i, per tant, li suposem el coneixement sobre el tipus de programa del qual es tracta: sàtira política que s’enfot de tothom i del partit que sigui. Per descomptat, Inés Arrimadas també s’ha queixat amb el mateix pretext.

És com si tots els catalanoparlants ens haguéssim identificat amb algunes paròdies d’independentistes curts de gambals que ha fet el programa per l’idioma que parlaven o, fins i tot, com si ens haguéssim ofès amb els disbarats del culebró Sant Esteve de les Roures en què devoraven espanyols. Al Polònia, el que defineix els personatges no és l’idioma que parlen, sinó com es comporten.

És francament estrany que ni Rosa Cullell ni Inés Arrimadas hagin identificat els personatges que parodiava el Polònia. Deu ser que no veuen ni Espejo público ni l’Ana Rosa, que s’han ocupat de donar veu un dia sí i l’altre també a pares que menteixen dient que s’adoctrina els seus fills i que lamenten que no hi hagi una escola que eduqui en castellà com es fa a la resta d’Espanya.

És simptomàtic que tant Societat Civil Catalana com Rosa Cullell i Inés Arrimadas hagin tergiversat públicament el significat de l’esquetx humorístic. Diu molt que tots plegats hagin preferit identificar els personatges de ficció com a castellanoparlants en comptes de reconèixer que el Polònia parodiava els individus que denuncien falsos adoctrinaments a les escoles.

stats