CRÍTICA TV

Plácido Domingo desafina amb apuntador

Dissabte a la nit, el tenor Plácido Domingo era el plat fort de l’estrena de La primera pregunta a La 1 de TVE. El programa és un infoshow força pobre amb tertúlies i seccions de diferents col·laboradors. Presentat pel periodista Lluís Guilera, l’impacte de voler oferir una entrevista exclusiva amb Plácido Domingo els va acabar jugant en contra.

La conversa s’havia enregistrat a la tarda a través d’una connexió amb Montecarlo. Des del plató, Lluís Guilera li feia les preguntes i, en una pantalla gegant, es projectava la imatge del cantant. Fent honor al títol del programa, a la primera pregunta ja vam detectar l’escàndol: Plácido Domingo llegia les respostes. I si llegia les respostes és que el guió estava pactat. Per tant, era una farsa arreglada segons els interessos del personatge. Les trampes eren tan evidents que per a l’espectador era ofensiu: ens prenien per imbècils si creien que ens ho empassaríem.

Tot i que l’òpera ens ha acostumat a veure els tenors com els herois de l’escena, el cantant va disfressar-se de xaiet degollat per a la televisió. S’expressava amb una teatralitat desmesurada i carrinclona, exhibint-se compungit per les circumstàncies. Més enllà de la seva comèdia llastimosa, cridava molt l’atenció que al respondre deixava de mirar a càmera (a l’única que tenia al davant) per fixar els ulls en un lateral. El pla era prou tancat com per observar el moviment de les seves ninetes, com si llegís la resposta d’algun suport complementari. Fins i tot movia el cap com si seguís la direcció de les línies del text. Lluís Guilera li va preguntar per les denúncies d’assetjament i va voler aclarir el seu comunicat de disculpes. Plácido Domingo mantenia el to dramàtic, insistint que mai havia abusat de cap dona i que si havia pagat mig milió d’euros al sindicat d’artistes no era per comprar el seu silenci sinó per ajudar els companys en les penúries econòmiques generades per la pandèmia. La farsa llegida de Plácido Domingo era tan òbvia que deixava l’espectador astorat. Fins i tot semblava que tingués escrits els sospirs i les interjeccions. Una interpretació lamentable. S’equivocava al llegir i aleshores agafava aire i retrocedia una mica per corregir: “ Nuestra vida está ligueda... eh... está ligada a ella... ”. Hi va haver un moment en què va acabar una frase i, després d’una pausa, va afegir una paraula solitària que li havia quedat a la línia de sota: “ No me refería al abuso... (pausa) mismo ”. Algun primer pla de l’entrevistador semblava afegit per dissimular l’edició. Amb un guió fluixíssim, Guilera no va repreguntar mai per no marxar del guió pactat. L’entrevista amb Plácido Domingo era tan falsa que perdia tota la credibilitat. Era una opereta bufa on Plácido Domingo va desafinar amb apuntador i tot. Una estratègia tan flagrant que no només fa el tenor més sospitós sinó que perjudica la imatge del programa des del primer dia i de la televisió pública per tolerar-ho.