CRÍTICATV

‘Polònia’ entra a la presó

Aquest dijous el Polònia va emetre un esquetx que fugia de la seva línia humorística habitual. Més que provocar un efecte catàrtic amb el riure, o el poder balsàmic d’un somriure, et sumia en una certa tristesa i indignació.

El clon polonès de Raquel Sans donava pas a una notícia anunciant que hi havia noves imatges carceràries d’impacte que podien ferir la sensibilitat dels espectadors. A continuació, vèiem el vídeo, on s’observaven tres cel·les diferents de centres penitenciaris sense concretar. I en cada una apareixia en pantalla un rètol que les posava en context: “La dona de Bárcenas passa 24 hores a casa seva”, “Iñaki Urdangarin ocupa les hores escrivint les seves memòries... al seu dúplex de dotze habitacions a Ginebra” i “Els ultres de Blanquerna s’encarreguen de netejar els carrers de llaços grocs”. Evidentment, a les cel·les no hi havia ningú. Quatre parets buides i brutes. No calien actors ni actrius per a aquest esquetx, i això el feia també tan diferent del que estem acostumats. Perquè cap d’aquestes persones que se citaven en els rètols ha acabat a la presó malgrat haver delinquit. El clon de Raquel Sans recuperava el vídeo: “Les imatges han generat polèmica entre les famílies dels acusats, que han declarat que si mai entren a la presó se sentiran molt ofesos”.

El Polònia exercia l’humor denúncia. L’humor desemboca en mala llet i l’esquetx és potent i efectiu, però transmetia una sensació depriment, una fiblada de tristor. Era clarament un esquetx editorialitzant.

El gag no només ens fa present el drama de les preses i els presos polítics que són a la presó, sinó la injustícia dels que no hi entraran. A més, té un component d’experiment televisiu molt interessant. L’esquetx té sentit vinculat a l’impacte emocional que ens han provocat les imatges reals de Junqueras, Forn i Romeva a la presó. És sota els efectes d’aquesta sensació, amb el dolor que provoquen les autèntiques escenes d’Estremera, que el missatge de les cel·les buides del Polònia adquireix més contundència. És la simultaneïtat en el temps el que multiplica la contundència de l’esquetx. Perquè l’associació d’idees, el contrast entre les dues realitats, és el que assegura la bufetada emocional pretesa del Polònia : glaçar-nos el somriure.

I després de veure l’esquetx incisiu, l’escena creada pel Polònia -aquest joc simbòlic d’absències- permet a l’espectador plantejar-se si són les imatges que hem vist les que ens ofenen, o el que ofèn de veritat és la realitat que hi veiem.

Etiquetes