CRÍTICATV

Puigdemont posa condicions a TV3

Al Telenotícies vespre de divendres, Ariadna Oltra ens posava en alerta: “Després d’un mes sencer sense concedir cap entrevista, el president Carles Puigdemont parla i ho ha fet a TV3”. I connectava amb el corresponsal a Alemanya, Oriol Serra, en directe. Davant un paisatge que traspuava serenor, Serra explicava que Puigdemont ja era un ciutadà europeu lliure, que la setmana que ve agrairia als alemanys el tracte dispensat i ens advertia de com s’havia produït la trobada: “Hem pogut parlar amb ell en una conversa distesa, improvisada i amb la condició, això sí, de no entrar en temes polítics perquè els vol desgranar més endavant”.

Serra, que ha sigut un corresponsal impecable tots aquests mesos de Puigdemont a Alemanya, donava pas a les declaracions. El president parlava en termes al·legòrics: “No és tan important la llargada del camí com el final del camí”, i pronunciava les paraules justament des d’un petit corriol entre fulles verdes que servia d’imatge simbòlica. Després agraïa el suport rebut i explicava com s’havia sentit durant tot aquest temps.

És molt possible que a Oriol Serra aquesta condició de Puigdemont li provoqués un dilema. Mentre a mil nou-cents quilòmetres el PDECat celebrava una assemblea molt tensa, amb un pols de Puigdemont amb Marta Pascal que el convertia a ell mateix en l’epicentre de la notícia, i amb els partits independentistes barallats, el president des d’Alemanya no parlava de política i feia al·legories sobre camins i estats d’ànim. Fantàstic. Realitats paral·leles.

¿S’han d’acceptar aquestes condicions periodístiques a canvi de quatre declaracions poc rellevants tenint en compte quina és l’actualitat política? S’entén que, després que el jutge Llarena hagi rebutjat l’extradició, es tingui pressa per tenir una reacció de Puigdemont, però és flagrant que no es pugui parlar de política amb el president, sobretot en una situació convulsa i en què ell és el tema del dia, periodísticament és feble i absurd.

¿Si acceptes les condicions, has d’avisar l’audiència que te les han imposat? Segurament, perquè si no quedes com un mal professional que no ha preguntat pel que era important. Ara bé, potser en comptes d’establir un pacte previ hauria sigut més transparent si Serra li hagués pogut fer la pregunta que volia i Puigdemont donar la cara declinant contestar-la, en comptes d’estalviar-li al president el tràngol advertint els espectadors del pacte previ. Perquè, en aquests pactes i condicions, ningú queda bé. L’un per haver-los plantejat i els altres per haver-los acceptat.

Puigdemont va fer amb el TN la versió refinada de l’antic “Això no toca”, la subtil censura d’una pregunta que no vols que et facin. És estrany que un president digui que sí que parlarà però no de política, sobretot davant d’aquest panorama. I encara més quan aquest president és, de professió, periodista. El dubte és: ¿el Puigdemont periodista hauria acceptat les condicions del Puigdemont president?

Etiquetes