Punt final a l’Hotel Fawlty
Fa cinc mesos la premsa britànica es feia ressò de la demolició del Gleneagles Hotel de Torquay. L’enderroc d’un petit hotel familiar de la costa anglesa no tindria transcendència, però era l’hotel que va inspirar Fawlty Towers, una de les sèries clau en la història de l’humor britànic. La notícia va fer que els Monty Python recordessin com van anar a parar en aquell hotel i les anècdotes que els van portar a crear la sèrie. De fet, John Cleese admet haver-hi tornat tot sovint a allotjar-s’hi amb un amic perquè el divertia el paratge tan pintoresc, retrobar-se amb els amos que van inspirar el Basil i la Sybil Fawlty, jugar a crazy golf i anar a veure un partit del Torquay United.
Tot va començar el 1971, quan els Monty Python s’hi van instal·lar uns dies per gravar uns esquetxos de la sèrie Monty Python’s Flying Circus. Recorden que els Sinclair, els propietaris, els van dispensar la benvinguda més freda que mai han tingut. Cleese va descriure Donald Sinclair així: “És l’home més meravellosament groller que he conegut mai”. Eric Idle va deixar la maleta a recepció i quan va tornar havia desaparegut. La va trobar enmig d’uns matolls del jardí. “Ens ha semblat sospitosa i hem cregut que podia ser una bomba”, li va argumentar Donald Sinclair. “Però per què carai algú voldria posar una bomba al seu hotel?” “Últimament hem tingut problemes amb el personal”, va respondre. Michael Palin recorda que en aquell hotel van ser vistos com “un problema colossal”. Les esbroncades que la companyia va rebre de la Beatrice, l’esposa, no les han oblidat. Va esbroncar Terry Gilliam per la manera com agafava els coberts a l’hora de menjar. John Cleese li va preguntar si li podia demanar un taxi des de recepció: la Beatrice es va enfurismar i li va replicar que ho fes ell mateix. Quan Graham Chapman va demanar una truita de tres ous per sopar, la Beatrice li va servir una truita que duia tres ous ferrats a sobre. Un acte que si l’hagués fet el famós cambrer Manuel ens hauria semblat delirant.
El matrimoni Sinclair, un cop emesa Fawlty Towers i sabent que n’eren els inspiradors, van defensar-se: “Van ser molt injustos amb el meu marit. Van ser molt impertinents i ofensius amb ell. Eren ells els que no encaixaven en un hotel familiar”. Donald Sinclair va morir el 1981 i el Gleneagles va canviar de propietaris. Més recentment s’havia convertit en una mena de parc temàtic de Fawlty Towers, on anaven els fans de la sèrie. Ara ja no en queda res. L’empresa constructora que edificarà sobre l’antic Gleneagles Hotel hi aixecarà uns apartaments per a jubilats. Venen el paratge com “Un lloc que et farà creure que ets a la costa Mediterrània”. No diuen res sobre Fawlty Towers, però estaria bé que un cop construïts els apartaments, els Monty Python hi enviessin una col·lecció de DVDs de la sèrie com a homenatge pòstum i per garantir les rialles dels jubilats.
