27/10/2015

Rajoy i la pedra a la sabata

2 min

Feia més de tres anys, des del setembre del 2012, que Mariano Rajoy no trepitjava TVE. Va preferir una privada, Antena 3, per anunciar la data de les eleccions. I a la pública hi ha tornat no com a president sinó com a candidat del PP. Amb una efusivitat ensinistrada i un discurs memoritzat, Rajoy va entatxonar les falques propagandístiques del seu llegat als 2.230.000 espectadors que van sintonitzar la cadena. La majoria d’espectadors, però, van optar per El Hormiguero. “Tenemos un gran futuro por delante” o “Somos un gran país”, afirmava amb falsa empenta el president espanyol.

La periodista Ana Blanco va fer una feina correcta. No va caure en l’egocentrisme de convertir-se en la protagonista de l’entrevista. Va insistir en els dubtes i va repreguntar quan ho va considerar oportú. Va anar guanyant confiança i va gosar interrompre Rajoy quan ell deixava anar uns mítings inacabables. La prova de la seva discreta perseverança és que Rajoy va anar adquirint una actitud defensiva a mesura que avançava l’entrevista fins que va acabar alliçonant (o fins i tot renyant) Ana Blanco en comptes d’aclarir-li el que li demanava amb naturalitat. Li sortia el to impertinent que transmet tanta desconfiança i fragilitat.

El pitjor de l’entrevista va ser el format. Un plató fred i una butaca on Rajoy quedava assegudet amb les cames en paral·lel i abocant l’esquena endavant, com si fos a la tassa del vàter. El despropòsit de les preguntes dels ciutadans enllaunades és una idea pròpia de qui no domina ni el mitjà ni la transparència informativa. Un dia que Rajoy surt del plasma són els espanyols que queden congelats en càpsules de vídeo sense capacitat de repreguntar ni formular la pregunta amb llibertat. Estava tot preparat perquè no hi hagués cap sorpresa. Hi va haver un instant terrible: una dona amb esclerosi múltiple li va fer una pregunta i Rajoy va quedar en blanc, com si hagués oblidat la resposta que duia preparada per a ella: “Esa mujer de la esclerosis...”, i no deia res més mentre es mirava les sabates. Ana Blanco el va fer tornar a la realitat repetint-li la pregunta.

Al final li van fer triar la millor i la pitjor imatge del seu mandat d’entre una vintena que els espectadors no veien bé. Eren uns requadres tan petits que no sabíem entre què podia escollir. Podria haver sigut un bon exercici però va estar molt mal executat. En definitiva, una entrevista que era una pedra a la sabata per a tothom. Per a TVE per haver d’assumir un repte que no sap afrontar per culpa del servilisme. I per a Rajoy perquè qualsevol situació mediàtica, per fàcil que l’hi posin, acaba superant-lo.

stats