Dissabte a El Gran Debate Jordi González entrevistava Risto Mejide per analitzar els problemes d'imatge i popularitat que arrossega Mariano Rajoy. El publicista, en comptes de fer de jurat d'un concurs de quatre arreplegats, estava convidat en qualitat de creatiu reputat que pot assessorar en matèria de comunicació política. Tot just començar Jordi González va preguntar-li què aconsellaria a Rajoy per ajudar-lo. Mejide, demostrant una certa prepotència agosarada, va demanar quina era la seva càmera i que se li tanqués el pla sobre la seva cara. Coneixedor impecable d'aquella franja confusa que balla entre el sentit de l'espectacle i la demagògia, Mejide va clavar els ulls a la càmera i va dir: " Di-mi-te ". I va sonar la claca de Telecinco, que no falla mai. L'anàlisi comunicativa de Risto Mejide va ser interessant i encertada. Va parlar de la dualitat entre Rajoy i Bárcenas, de la credibilitat de cadascú, dels marcs de referència, del paper dels caps de gabinet i sobretot de les fonts de poder. Va explicar com la confiança era una font de poder cabdal i com restaurar-la era un valor en la política. Va comparar la manca d'explicacions de Rajoy amb el silenci inquietant d'un marit quan la dona li pregunta si li està posant les banyes. Si se'n va a dormir sense dir res, la crisi de parella és flagrant. Realització va dividir la pantalla per il·lustrar la crisi del PP. A l'enquadrament de l'esquerra vèiem el pitjor Rajoy i al de la dreta un primer pla de Mejide mirant-s'ho burleta. Una clara al·legoria del Tú sí que vales , on tens claríssim que el jurat el destrossarà i on Rajoy és un simple participant inepte. Però després de les lliçons va arribar el torn de preguntes dels tertulians habituals del programa. Van confondre Mejide amb un analista polític amb dots de bruixeria. " ¿Y qué pasará si ahora no pasa nada? ", li demanava un amoïnat per la crisi de govern. "Si Rajoy dimitiera ¿quién debería coger las riendas? ", preguntava una altra. Mejide va començar a divagar en les respostes, bàsicament perquè com a analista polític no marca diferències. Derrapava amb contestacions populistes i explicacions poc concretes, apel·lant a la transparència i als drets dels ciutadans. Un final desastrós per culpa del principi de Peter. Els tertulians van quedar tan enlluernats amb les seves explicacions inicials que després pretenien que endevinés el futur i salvés Espanya. I francament, si es pensen que Risto Mejide té la clau per solucionar els problemes del PP i del país... o no el veuen al Tú sí que vales o és que el panorama està pitjor del que ens pensàvem.