L'entrevista de Josep Cuní al president del Barça a 8 al dia era gravada. I, pitjor encara, es va fer en l'entorn bucòlic de la segona residència de Rosell a l'Empordà. L'ambient selecte enmig de coixins entapissats a joc amb els colors de la terra, els arbres i la cortina d'espart era sobrer. Només faltava que al final acabessin fent un recorregut per la finca a l'estil de La casa dels famoso s. Una entrevista amb el piu-piu dels ocellets i el ric-ric d'un grill resultava, amb tot plegat, molt teatral. En temps de crisi i quan tens l'etiqueta de pijo , ¿és imprescindible i inevitable exhibir-se en aquestes circumstàncies? Cuní i Rosell anaven vestits idèntics. Camisa de fil blavosa arremangada fins a sota el colze. Vam entendre per què Cuní és addicte als aires condicionats. La delicada brisa empordanesa no va poder evitar les traïdores rodanxes de suor. L'entorn amb encant el va escapçar la dictadura comercial. A la primera pregunta de Cuní ("Què passa amb Guardiola?"), van tallar per endollar-nos una pila d'anuncis abans de sentir la resposta. Cuní va tocar tots els temes que s'havien de tocar però amb algun episodi d'acumulació ineficaç de preguntes. Va arribar a fer sis qüestions cabdals a la vegada: la distància entre els dos tècnics, què va marcar l'inici de la separació, si el detonant va ser el nou càrrec de Tito, si era certa una trobada a casa del Pep i si Tito havia demanat posposar el seu nomenament per un canvi d'actitud de Guardiola. Preguntar tot això de cop va ser, per saturació, impossible de respondre. Ens hauria agradat més èmfasi inquisidor per poder escoltar respostes més concretes. I és que Cuní, a diferència d'altres ocasions, va interrompre poc i repreguntar menys. De sobte, la natura es va rebel·lar i hi va enviar una mosca. La clàssica mosca de la tele, collonera com totes, que va aportar una càrrega simbòlica a la situació. Les incomoditats de les explicacions escenificades amb aquell dípter que es passejava alegre per la cara del president del Barça. Com més s'allargava l'entrevista, més dificultats comunicatives demostrava tenir Rosell. Se li va fer llarg.

Hi ha un fet important a tenir en compte, però. En l'últim any tant el president del Barça com el de Catalunya han preferit fer les entrevistes a 8TV i no pas a la televisió pública del seu país. O TV3 ho està fent molt malament, o la capacitat de persuasió de Cuní és infinita, o la influència del Grupo Godó és cada cop més il·limitada. O una mica de les tres coses alhora.