Sanchis, Ferreras i la cara de pòquer

Dimarts al matí, el director de TV3, Vicent Sanchis, i el president del comitè professional, Lluís Caelles, van haver d’aparèixer a les televisions privades espanyoles per defensar la professionalitat dels treballadors de TV3. Caelles es va guanyar el sou. La connexió en directe amb Espejo público, ell contra tots, en què fins i tot li van demanar per què no sortia Aragó als mapes del temps, va ser exasperant. Griso, per cert, va defensar el comitè professional de TV3 de la seva època, però tot i així se la notava incòmoda abordant la qüestió.

Sanchis, per la seva banda, primer va aparèixer a Telecinco, on va trigar poc a menjar-se amb patates Ana Rosa Quintana. Tant, que ella va acabar la conversa al·legant que allò estava agafant uns nivells dialèctics massa elevats per als seus espectadors.

Més tard, Sanchis va atendre Antonio García Ferreras. Quan el presentador d’Al rojo vivo li va retreure que TV3 oferia massa contingut sobre la independència, el director li va reconèixer que havien fet com La Sexta: modificar la programació i aprofundir-hi informativament tant com ells. Sanchis, molt elegant, va aprofitar l’avinentesa per felicitar-lo i valorar l’aposta televisiva de La Sexta. Ferreras va fer una pregunta que delata els seus prejudicis: “ ¿Es usted independentista? Todo el mundo dice que sí, pero yo prefiero que me lo diga usted ”. Sanchis va respondre: “ ¿Eso importa a la hora de ejercer un trabajo profesional que sea digno y honesto? ¿Le pregunta usted a alguien si es partidario de la unidad de España para hacer su trabajo? [...] ¿O pregunta si hacen bien su trabajo o si son buenos profesionales? ” Sanchis va recordar tots els controls als quals s’ha de sotmetre per executar la seva feina i que en cap d’ells mai li havien demanat què pensava. I va afirmar: “ Si me lo pregunta, se lo digo: sí, lo soy. Y pongo sobre ese sentimiento y sobre esa sensibilidad toda la honestidad profesional de que soy capaz ”. La cara de pòquer del presentador de La Sexta mentre escoltava l’arenga donava encara més intensitat al moment televisiu, molt impactant. Una lliçó de professionalitat a Ferreras i a tots aquells que viuen amb el prejudici que ser partidari de la independència ofusca el criteri periodístic i distorsiona la percepció de la realitat. Que la bogeria d’aquest sentiment converteix les persones en farsants de la informació al servei d’una missió. De fet, la pregunta de Ferreras tenia trampa: si Sanchis no hagués volgut revelar el seu sentiment personal hauria confirmat la tesi que és millor no dir-ho perquè això afecta la credibilitat d’un periodista.

Dimarts semblava el dia oficial en què TV3 s’havia de justificar amb Espanya. Els interessa molt, perquè donar la culpa de tot a la tele pública infantilitza el relat de l’independentisme. I així és més còmode i fàcil rebatre’l des dels mitjans.