TVE: superant-se dia a dia

Continuen les estrenes anodines i passades de moda a TVE. Dilluns van atacar amb Insuperables, un talent show produït per Gestmusic que és difícil de justificar en una tele pública. No té cap element que el diferenciï de qualsevol dels que fan a les privades: no fomenta cap aspecte cultural ni social que entronqui amb la finalitat de servei públic que hauria de tenir la cadena, ni que fos per dissimular, enmig de la trista programació que tenen. Com a mínim, MasterChef intenta (almenys al principi) divulgar la gastronomia del país. Insuperables és una versió més modesta i amb un guió més prudent que els programes de Gestmusic a les cadenes privades. Un seguit d’actuacions gens interessants i fluixetes que un jurat ha d’anar seleccionant: una cantant lírica, una altra de flamenc, un grup de hip-hop, un xiulador professional, una nena ballarina... De fet, tant els participants com l’equip del programa tenen pinta de ser un reaprofitament d’altres espais de la productora, una vulgar versió low cost del que fan a les altres cadenes. Carolina Cerezuela, Santiago Segura, Carlos Latre, Pitingo... Tots fan acte de presència com a abnegats obrers assalariats que van allà on els mana l’empresa a fer el mateix de sempre però amb menys esforç. Insuperables està fet d’esma, no té ànima ni personalitat. És un producte audiovisual menor de la fàbrica d’entreteniment que és Gestmusic. La productora els ha servit amb safata un producte marca de la casa, ben embolicat però de mínims. Les rampoines del Tú sí que vales. Han tirat de les escorrialles de l’agenda de producció buscant restes que els poden ser útils per complir l’expedient amb TVE. Una tele que es conforma amb qualsevol cosa i que, un cop més, es mostra incapaç d’aspirar a un entreteniment innovador o alternatiu. La tele pública torna a imitar les privades de fa vint anys i amb menys pressupost. Insuperables és un més dels nyaps que han estrenat aquesta temporada, i no els n’ha funcionat ni un.

I, a sobre, es permeten el luxe de regalar diners als concursants finalistes, en una cadena precària i aprimada per les retallades. No tenen cap pudor a lliurar un xec de mil euros a una nena i encoratjar-la a tornar-hi la setmana següent perquè faci més contorsions a l’escenari. Més diners públics malgastats en vulgaritats, més graella que delata falta de talent, més productores xumant de la mamella pública sense invertir-hi creativitat ni imaginació. Tanta estultícia televisiva a TVE sí que semblava insuperable, però ara ja és evident que no té límits.