Quan la tele vol substituir l’estat del benestar es corre un risc molt gran. El mal gust i l’espectacle són incompatibles amb les necessitats més elementals de les persones. Assumir el repte és un exercici televisiu dificilíssim. A Catalunya potser no ens ho sembla tant perquè hem crescut amb La Marató de TV3 i ens hem acostumat al mateix plantejament ferm i efectiu. Ara bé, només cal veure un altre intent com el de la Telemaratón de TVE d’aquest diumenge passat per adonar-se que caure en l’horror més absolut és possible, fàcil i pot ser denigrant per als protagonistes. No dubto que la causa benèfica pot ser noble, generosa i lloable. Però valorar-la no forma part de la crítica televisiva. Una altra cosa és analitzar el plantejament televisiu que embolcalla una iniciativa d’aquestes característiques. El Telemaratón de sis hores de TVE per lluitar contra les malalties rares era un despropòsit. Semblava una Teletienda : que si el “ capote de José Tomás ”, que si el “ vestido de torero de Enrique Ponce ”, que si el modelet dissenyat per no sé qui... Isabel Gemio fins i tot subhastava el vestit de gala que duia posat per presentar el programa. El plató era l’exemple màxim de la lletjor televisiva: hi havia un cap de cérvol de plàstic amb plantes que li penjaven de les banyes. El decorat era com una botiga de jardineria en plena liquidació d’estocs. Moltes de les activitats d’entreteniment que es duien a terme al plató no s’havien assajat: la gent no sabia per on entrar ni sortir. Es van utilitzar molts nens malalts per explicar diferents casos, sovint sense un metge al davant. Vam haver d’observar amb espant com Mariló Montero explicava una malaltia de la pell anomenada ictiosi lamel·lar dient que “ entre las células tenemos un cemento ”. Li tocava la cara a la noia afectada i li preguntava: “ ¿Esto lo tendrás siempre así? ” Sorprenia com els entrevistadors mantenien un contacte físic amb els malalts molt insistent per procurar emocionar-los. Els compadien amb freqüència. En canvi, l’SMS solidari per donar diners s’havia d’enviar amb la paraula clau “ RAROS ”. Molt elegant. La Fundació de la presentadora (Isabel Gemio) participava activament en la telemarató i no s’aclaria amb prou transparència i insistència qui gestionava i on s’assignaven els diners recaptats. En total 1.185.000 euros que segur que seran benvinguts pels malalts. Però els diners no justifiquen mai el mal gust i la falta de respecte.