“T’estàs follant la dona del teu fill mort”

“T’estàs follant la dona del teu fill mort”. Pronunciada sense pressa, amb la contenció emocional necessària perquè resulti encara més dràstica. Amb la veu profunda i la dicció clara de l’actriu Marta Angelat. “T’estàs follant la dona del teu fill mort”. Categòrica i fulminant. D’una cruesa indiscutible. La vam sentir dilluns a Com si fos ahir, la sèrie de la sobretaula. En Vicenç li ha confessat a la Joana, la seva dona, que li ha posat les banyes amb l’Helena, la seva jove. L’Helena estava casada amb en Ferran, que fa menys d’un any va morir en un accident de trànsit. L’Helena perd el marit. En Vicenç perd el seu fill preferit. I consolant-se s’acaben embolicant. Fa setmanes que es cova el melodrama que ara ha esclatat.

En Vicenç intenta justificar-se amb la seva dona utilitzant el pretext de la follia de l’amor, diu que ho ha intentat evitar però que no se n’ha sortit, i que malgrat fer-li el salt i enamorar-se de la jove, ell continua estimant-la (no amb la mateixa passió amb què ara s’estima la dona del seu fill mort, esclar). I l’única resposta que troba de la seva muller és la fredor d’una realitat incontestable: “T’estàs follant la dona del teu fill mort”. Un aplaudiment per a l’equip de guionistes i dialoguistes. Quan en Vicenç obre les portes del seu despatx per recollir un parell de coses, se’l troba buit. “Ho he llençat tot a les escombraries”, li diu la dona, lacònica i amb un aplom glacial.

Per fi ha passat alguna cosa mínimament impactant a la sèrie. Després d’aquells incestos dels germans Montsolís a Nissaga de poder no vèiem res tan pertorbador. Fer-s’ho amb el sogre és innovador i sense precedents a la ficció catalana. La dosi d’escàndol necessari per trasbalsar els espectadors sensibles, sobretot aquells a qui costa diferenciar entre realitat i ficció.

El millor és com han plantejat la serenitat tràgica de la Joana i, per contrast, la joie de vivre d’en Vicenç i l’Helena, que mentrestant van fent trobadetes a l’hotel i fantasiegen sobre viure junts i dir-ho a la canalla. “Si els ho expliquem bé, els nens tenen una capacitat d’entendre les coses que no tenen els adults!”, diu ell optimista i lliurat a la causa. “No ho entendrien: ets el seu avi”, li recorda l’Helena amb tendresa, acariciant-li els pèls del pit. Bravo, bravo!

Com si fos ahir és lenta de nassos. Aquest costumisme que avança al mateix ritme que les nostres vides i aquesta voluntat que tot el que passi entronqui amb la vida quotidiana de qualsevol mortal pot arribar a ser desesperant. Té, això sí, un subtilíssim sentit de l’humor a l’hora d’enfocar les relacions familiars que a vegades crea bones escenes. Però aquest gir tan còmic com pertorbador és el que la sèrie necessitava. “T’estàs follant la dona del teu fill mort” és un dels grans moments televisius que ha de passar, directament, a la història de TV3.