02/06/2015

Toros sí, xiulades no

2 min
Toros sí, xiulades no

Espanya és aquest país tan exòtic que pretén limitar la llibertat d’expressió dels seus ciutadans perquè no xiulin l’himne. Però a la vegada permet l’emissió en directe i en horari protegit a la televisió pública d’una matança de sis toros. Això va passar diumenge a la tarda a TVE. Entre les sis i les nou, aproximadament, vam aguantar El Juli carregant-se mitja dotzena de braus, a raó d’uns vint minuts per bèstia. Comentava l’espectacle El Niño de la Capea, juntament amb els clàssics Federico Arnás, Carlos Ruiz Villasuso i Javier Hurtado. La corrida tenia una causa noble: recaptar beneficis per lluitar contra el càncer infantil. “ Los toreros siempre han estado para ayudar a la gente más necesitada, incluso dando su propia vida ”. I tant. Toreros sense fronteres. Són cèlebres les tardes de toros televisades en favor dels desnonats i les beques menjador. En començar la vetllada un grup de nens malalts de càncer van sortir a la plaça amb els seus pares per saludar El Juli. I tot seguit va començar l’escabetxina. Veient la retransmissió es fa evident que TVE ha establert uns protocols molt definits per realitzar l’espectacle. Múltiples càmeres però comptades repeticions. Només es repeteix, una única vegada, l’estocada del torero en un pla americà, just en clavar l’espasa al clatell de l’animal. Abans, un primer pla del rostre del torero, concentrat i ple de ràbia, posa el suspens a l’escena. Diumenge el realitzador es va despistar i amb el quart toro l’estocada ens la van mostrar en primer pla, ensenyant a la perfecció com l’espasa s’enfonsava en les carns del brau.

L’altre moment fatídic és el del descabello, la rematada amb el ganivet petit enfonsat al bescoll. Realització, en principi, només mostra la primera clavada. De tota manera, si el matador és ràpid, sovint pots veure a la perfecció dues o tres burxades més de la navalla contra el clatell.

Els instants que esperen que el toro es doblegui són d’un suspens tràgic, dolorós, que els comentaristes valoren amb una fredor que molesta. Quan un dels braus va trigar a caure, el narrador tenia pressa perquè li tornessin a clavar l’espasa. El Niño de la Capea el tranquil·litzava: “ Ya caerá, ya. No me cambiaría yo por él, ahora... ” En un ensurt d’El Juli van enviar salutacions: “ Un recuerdo desde aquí a todos los toreros heridos ”. En acabar, El Niño de la Capea va concloure: “ Todo el que ha visto esta tarde los toros, vuelve seguro. Porque ha dicho «¡Este pestáculo [sic] es maravilloso!» ”. Això és espectacle en nom de la cultura i la tradició. I xiular l’himne un acte de violència.

stats