Mediaset, en la seva obcecada tasca per imbecilitzar l’audiència, ha estrenat un altre programa denigrant a Cuatro. Es titula Mejor llama a Pilar i consisteix a enviar una terapeuta familiar a matrimonis que estan al límit del divorci. És un espai televisiu en la línia de Supernanny i Hermano mayor. Es basen en la telerealitat per arreglar la vida desgraciada d’un perfil determinat de persones: situació econòmica molt precària, baix nivell cultural, entorn familiar desestructurat i gran inestabilitat emocional i psicològica. Gent desesperada que troba en la televisió l’únic recurs per salvar-se de la misèria.

Dimecres ens presentaven una parella jove. Ell li era infidel i no s’ocupava de la criatura, i ella vivia amargada i esbroncant-lo sempre que podia. Ella li retreia que li havia trobat fotos d’altres dones a la cartera i missatges al mòbil. Ell li cridava: “ ¡Pero qué problema hay con que yo tenga amigas! ”, i quan ella li replicava que eren molt més que amigues, es defensava: “ ¡Pues haberme cuidao! ” Un exemple puntual d’un panorama infernal. Com a espectador, serraves les dents davant la ràbia i els xantatges emocionals que es proferien. Altres escenes es notaven forçades per provocar la baralla. La terapeuta preparava sessions absurdes perquè es desfoguessin. S’havien de tirar globus d’aigua per eliminar la ràbia o carregar sacs de sorra com a símbol del rancor acumulat. Els exercicis pretenien fer recuperar la confiança a la parella i redescobrir la necessitat de cooperar en un projecte comú. Però que et facin muntar una tenda de campanya quan estàs al límit del teu matrimoni pot convertir-se en tortura. Violentava observar com la gelosia d’ella era interpretada com una paranoia i no com una realitat. La Pilar, la terapeuta, assegurava que “ mientras hay amor, hay solución ” i en qüestió d’hores acabava solucionant el problema de la parella. Ell prometia portar-se bé i ella tractar-lo amb respecte. Ehem. La terapeuta el que fa en realitat és manipular temporalment el seu estat d’ànim servint-se de l’autoritat que dóna una càmera de televisió. El programa perpetua patrons contraproduents: el fet de “resistir” en el matrimoni per la por d’ella de quedar-se sola es va repetir en diverses ocasions. En un context social tan dramàtic pel que fa a violència de gènere i amb tanta tradició masclista, es normalitza la parella com a niu de conflictes i agressions verbals. Més tele que s’aprofita de la ignorància i la desesperació per crear espectacle. En comptes de trucar a la Pilar, val més que truquin a un advocat o que un dels dos faci les maletes.