13/01/2012

Un boig o un poeta?

2 min

Extraordinari el Sense ficció de dimecres a TV3 amb l'emissió del documental Man on wire , de James Marsh. Una història molt senzilla però d'una intensitat molt forta: el 1974 Philippe Petit va anar d'un terrat a l'altre de les Torres Bessones de Nova York fent funambulisme. Trenta-quatre anys més tard revivim la proesa a través d'ell i dels amics que van ajudar-lo. I tot, amb els permanents dubtes que suposa per a l'espectador: era un poeta?, un boig?, un megalòman? Petit diu que és un funambulista que es dedicava a "conquerir espais bonics, com un poeta". I certament, tal com anem seguint en el documental, hi ha instants d'un lirisme i una màgia potentíssims. Philippe Petit és la partícula diminuta que camina sobre l'aire. És la delicadesa més exquisida suspesa en la brutalitat del buit. El seu espectacle provoca fascinació i horror a la vegada. A través de pel·lícules domèstiques i fotografies descobrim les proeses que va anar fent arreu del món: el Harvard Bridge de Sidney, Notre Damme de París... En el documental veiem les declaracions del policia de Nova York just després de detenir-lo, un cop rescatat del cable: "He pensat que estava veient una cosa que no tornaria a veure mai més".

James Marsh ha construït el documental seguint els principis del funambulisme: avançant en la corda fluixa del misteri. Mai furga del tot en el protagonista perquè no es perdi la màgia del que va fer. Deixa que revivim la proesa i que, al final, la decisió personal (el perquè) vingui de l'ànima de l'espectador i no de la narrativa. A més, el director ha de recrear bona part dels fets perquè d'aquell dia només n'hi ha unes quantes fotografies. I no grinyola. El documental t'omple de dubtes permanents: per què l'ajuden els amics si allò l'acosta a la mort?, la personalitat de Petit... I com, un cop aconseguida la fita, canvia la vida de tots els que hi van participar i es trenquen els vincles entre ells. És la cara oculta del plaer d'aconseguir els somnis.

stats