Telecinco ha estrenat la sèrie Frágiles, protagonitzada per Santi Millán. L'actor fa de fisioterapeuta cagadubtes i faldiller que acumula una llarga llista d'exnòvies morenes que totes s'assemblen. L'espectador les confon. El físio cura la gent per vocació i viu a la finca d'un amic ric. Tothom confia en ell per resoldre els problemes malgrat les evidències que dóna de no saber solucionar la pròpia vida. La cadena intenta fugir de les habituals comèdies de vodevil penós i vol apujar el llistó amb una ficció amb deliris de grandesa. Heus aquí un decàleg per saber reconèixer una sèrie amb pretensions.

1) Els protagonistes respiren fort abans d'articular paraula i fan cara d'afectats. Aixequen les celles quan no saben què dir i els costa expressar-se quan volen verbalitzar pensaments. 2) Quan estan a punt de dir una frase important, triguen tant que els passa l'oportunitat, i, per tant, el conflicte s'allarga encara un parell d'escenes més. 3) Quan un personatge rep una mala notícia marxa sempre d'escena, i es crea una mena de suspens que dilata l'argument. 4) Tots els personatges estan dotats d'una elevada escala de valors que els fa exquisidament íntegres, i sempre reconeixen els errors propis just quan s'està a punt d'acabar l'episodi. Això està bé perquè t'avisa de quan et pots anar preparant la lleteta calenta per anar a dormir. 5) La sèrie té un títol al·legòric que fa referència a la condició dels personatges. 6) Abusen del destí per justificar l'evolució dels personatges. Però ho materialitzen generant casualitats que són una presa de pèl: una alta executiva porta al fisioterapeuta un indigent que dorm a la porta de casa seva (lògic, oi?), i resulta que, oh Déu meu, ell li diu: "Yo soy tu padre ". 7) Hi ha una reiteració de la tragèdia per reforçar el realisme. Cada vegada que veus un cotxe, unes escales o una piscina algú té un accident. D'alguna manera han de justificar la feina del fisioterapeuta. 8) El protagonista té tensions sexuals no resoltes amb una pila de dones que fan cara de llàstima. 9) Posen un personatge amb deficiència psíquica que acaba sent el més llest de l'elenc. És una picada d'ullet als grans clàssics, per descomptat. 10) Hi ha una veu en off que intenta transmetre un missatge pseudointel·lectual i obrir els ulls a l'espectador amb consells d'autoajuda. Hi ha frases tan potents com: " La felicidad es un arma de doble filo. No hay nada mejor que tenerla, y si la pierdes te quedas hecho polvo ". Filosofia pura, vaja. La sèrie, de tan dramàtica, és còmica.