CRÍTICA TV

L’esperit caduc d’Atresmedia

Sogres malvades, masclistes que pregunten a nenes si tenen nòvio, comentaris homòfobs

En menys de vint-i-quatre hores es van produir dos instants a Antena 3 que demostren l’olor de naftalina del grup Atresmedia. Dimecres al vespre, a El hormiguero, Pablo Motos va tornar a fer gala del seu masclisme tronat durant una entrevista a Santiago Segura i dues de les actrius de la seva pel·lícula Padre no hay más que uno. Segura, el creador del fastigós Torrente, promociona un film on reforça tots els estereotips sexistes al voltant de la figura de la sogra i com aquestes aixafaguitarres compliquen l’existència dels pobres homes. La pel·lícula, per cert, també és producció d’Atresmedia Cine.

Pablo Motos va ignorar l’actriu Toni Acosta, coprotagonista amb Segura de la pel·lícula. No li van deixar obrir la boca, ni tan sols per explicar una anècdota que havia viscut ella en persona. Motos també va entrevistar una nena de nou anys que a la pel·lícula ha fet el paper de filla de tots dos intèrprets. Luna Fulgencio evidenciava el tarannà hiperextrovertit i sobreactuat dels nens que es guanyen la vida al cinema. Motos, sorprès per la xerrera de la criatura, li va preguntar: “ ¿Hay algún chico que te guste o algún famoso que te guste?” I més fluixet se sent com Motos apunta alguns noms. Perquè triï, li proposa Antonio Banderas o Mario Casas. La pregunta ja era inquietant, pròpia de la cultura rància i llardosa que demana a les nenes per afers domèstics i matrimonials, sexualitzant-les des de la infantesa. La ingenuïtat de la nena va fer que entengués la pregunta en el sentit literal i va dir que li agradava l’actriu Blanca Suárez. I el retrògrad de Pablo Motos va voler aclarir, amb sorpresa: “ Pero bueno... ¡¿te gusta como actriz, no?!” I la nena va respondre afirmativament, descobrint que hi havia una altra manera més libidinosa d’interpretar la frase. És curiós com Pablo Motos podia imaginar i tolerar la hipòtesi que a una nena li agradés un home vell però no una noia jove. “ ¿No tienes novio?”, va insistir Pablo Motos amb l’interès propi d’una ment recargolada interessada a furgar en una conversa d’aquest tipus amb una criatura. I la nena li va contestar: “ Es que tengo nueve años y no veintiséis”. Fi del diàleg. Nena llesta.

L’endemà al matí, a Espejo público, Susanna Griso entrevistava una dona, Isabel Sánchez, a qui va presentar com "la dona amb més poder del Opus Dei" i a qui va promocionar el seu llibre, de l’editorial Planeta, principal accionista d’Atresmedia. El llibre parla del vessant suposadament feminista, obert, progressista i bondadós de l’Opus Dei. Quan Griso li va demanar que posés algun exemple d’aquestes dones tan emancipades de l’Opus, la senyora poderosa va explicar: “ Una mujer enferma terminal que ha muerto en paz porque ha conseguido perdonar al marido que la abandonó hace veinticinco años”. Matí i nit, un relat ultraconservador, caduc i llefiscós. Sogres malvades, masclistes que pregunten a nenes si tenen nòvio, comentaris homòfobs i propaganda de l’Opus Dei. Un combinat que evidencia els valors que sostenen el grup mediàtic.