El ‘feminisme’ de Pablo Motos

PeriodistaDijous a El hormiguero d’Antena 3 Pablo Motos entrevistava Jessica Chastain, que està de promoció de la pel·lícula Molly’s game. L’actriu interpreta Molly Bloom, una campiona d’esquí que quan va acabar la seva carrera esportiva es va traslladar a Los Angeles i es va convertir en multimilionària gràcies al pòquer, a través del qual va entrar en contacte amb les màfies. A Pablo Motos el personatge li va semblar insòlit: “Yo creo que estás haciendo una cosa muy interesante para el feminismo, que es coger papeles de mujeres complicadas, mujeres complejas, para que cuando la industria vea una mujer no se fije en el estereotipo de siempre sino que vea en una mujer alguien que puede interpretar este tipo de personajes. ¿Se logra avanzar en esto? ” Motos acabava de descobrir la sopa d’all. De fet, va tenir dificultats per explicar el tipus de personatge. Una dona pionera, o independent, o amb èxit, o que surti de l’estereotip, li sembla sinònim de dona complicada. A continuació, mantenint el feminisme com a temàtica de fons, va preguntar-li: “¿Qué tiene que pasar para que los hombres y las mujeres dejemos de desafiarnos como si fuésemos rivales? Como si fuésemos de bandos diferentes…” La qüestió no deixa de ser simptomàtica: planteja el feminisme com el generador de conflicte. L’entén no com una reivindicació dels drets sinó com una simple rivalitat amb els homes, una actitud capriciosa. Que ell es lamenti que homes i dones formin part de bàndols diferents, quan és just el que sempre ha plantejat El hormiguero, és escandalós. Tant en les entrevistes a dones com en els jocs amb els convidats, precisament el que han fet sempre en el programa és tractar homes i dones segons els estereotips més sexistes, fins al punt que fa anys, a una pilot de carreres, li van dissenyar un cotxe amb post de planxar, penjador per al bolso i un calaix per guardar-hi les sabates de taló. I el dia que té asseguda al costat una dona feminista li planteja l’actitud com una rivalitat. Lògic: si les dones callessin i aguantessin no hi hauria desafiament. És habitual que la gent més masclista consideri que són les feministes les que creen els bàndols home-dona, perquè trenquen la pau establerta, el benestar amb segles d’antiguitat. Els privilegis dels homes són la normalitat conciliadora i la calma en les relacions humanes. La resta, és conflicte i “dones complicades”, com ell mateix deia a l’inici.

Chastain va argumentar que si tots els àmbits de lideratge estiguessin més compartits entre homes i dones, segurament aquesta situació s’acabaria. Pablo Motos se la va mirar i va respondre: “¡Qué guay! ¡Ojalá llegue pronto! ¡Es nuestro deseo de año nuevo!” Hi ha uns nivells de masclisme tan recalcitrants que per més que els expliquin les qüestions més elementals, no entendran mai res.