Els investigadors de les tardes de TV3
Segurament aquesta temporada ha sigut una de les més difícils a l’hora de dissenyar la programació d’estiu de TV3. La pandèmia ha impedit que molts programes tiressin endavant. La crisi econòmica que se n’ha derivat també ha impossibilitat la compra o producció de nous espais.
Malgrat això, les tardes d’estiu de TV3 han aconseguit quatre hores d’entreteniment per a aquells que triaven badar davant de la televisió. La sobretaula amb l’ensucrada sèrie italiana El paradís de les senyores s’ha revelat com el gran plaer culpable de l’estiu. L’audiència ha pesat figues seguint amb els ulls mig clucs la trama amorosa entre la càndida Teresa Iorio i l’elegant Pietro Mori. Un fulletó carrincló que ha complert escrupolosament les característiques del gènere: tot i tenir un elenc d’actors pèssims, ha atrapat els espectadors que després de dinar no exigeixen gaire a la televisió.
Després TV3 ha sabut trobar en els drames criminals el truc més efectiu per mantenir-nos ronsejant al sofà davant la pantalla: un grup d’investigadors han envaït les tardes d’estiu de la graella gràcies a sèries estrangeres efectives i ben acollides en múltiples televisions d’arreu del món.
La primera dosi policial de les tardes d’estiu ha sigut Vera. És una producció britànica de la ITV, on porta més de deu temporades (ja se n’ha anunciat l’onzena per a l’any que ve). Aquí ens les hem empassat totes de cop. S’ha emès en més de vint-i-un països i està basada en les novel·les d’Ann Cleeves. La comissària Vera Stanhope trenca amb el prototipus televisiu de l’investigador. La Vera és una dona gran, solitària, una mica malcarada però molt noble amb els companys de feina, a qui transmet els seus coneixements. És insòlita una ficció en què és la dona gran qui alliçona els col·legues mascles més joves. La sèrie, a més, sovint introdueix en els seus conflictes aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.
La segona dosi policial arribava a mitja tarda amb la revisió d’un clàssic de la televisió europea. Hudson i Rex és una sèrie canadenca, estrenada en quinze països, basada en la producció ítalo-austríaca Rex, aquella del gos policia que resolia tots els casos. Els gossos acostumen a ser uns personatges molt efectius en la ficció, especialment si se’ls atribueix una conducta humanitzada.
I l’última dosi policial de les tardes ha arribat de la mà de Shakespeare i Hathaway, investigadors privats, una producció de la BBC amb alguna picada d’ull al context teatral de l’històric dramaturg britànic. Luella Shakespeare i Frank Hathaway han donat un aire nou a les tòpiques parelles d’investigadors.
Per raons d’edat, salut o feina, són molts els espectadors a qui l’estiu no modifica gaire les rutines i no disposen de plataformes alternatives d’entreteniment. En uns mesos en què s’aconsellava, a més, sortir poc de casa, la televisió pública ha garantit la seva funció amb humilitat i sentit comú. Igual que els investigadors d’aquestes sèries, TV3 ha resolt amb efectivitat una situació que hauria pogut ser dramàtica.
