Les lliçons d’Ana Rosa a Puigdemont
La presentadora de Telecinco frisava per tornar de vacances de Setmana Santa. La querella que Puigdemont i Comín han anunciat contra Ana Rosa Quintana per haver interceptat i difós els seus missatges de mòbil ha estat, per a ella, la millor motivació televisiva per tornar: li ha garantit una arrencada contundent per continuar l’espectacle televisiu del Procés.
La presentadora obria el programa a les nou menys cinc dirigint el discurs directament a Carles Puigdemont, com si estigués en disposició de sintonitzar Telecinco des de la presó d’Alemanya: “Paradójicamente, ustedes apelan ahora a esta ley que tanto desprecian y se han saltado por sistema. Afortunadamente, en un país democrático hay separación de poderes. Está el político [sic], está el legislativo -ese que ustedes se saltan- y el judicial -ese del que ustedes huyen-. Pero en democracia hay un cuarto poder que vigila los otros tres, aunque a veces lo paguen caro. Y ese poder es la prensa. Nosotros, señores Puigdemont y Comín, seguiremos informando y defendiendo la libertad que ustedes usurpan a los que no piensan igual”.
Des que el càmera d’Ana Rosa Quintana va capturar la pantalla del mòbil de Comín i la presentadora va sentenciar que ella havia posat punt final al Procés, manté una actitud altiva i prepotent que va esclatar Dilluns de Pasqua. Més enllà del debat ètic i periodístic que hi pugui haver en la decisió de mostrar aquells missatges privats, el que fa venir ganes d’arrencar-se els ulls és veure Ana Rosa Quintana donant lliçons de periodisme com si fos Edward Murrow. Que des d’una cadena com Telecinco expliquin a la ciutadania quina és la funció pública dels mitjans i que tenen la missió de controlar els principis democràtics és esperpèntic.
A El programa de Ana Rosa s’hi vulneren, per sistema, els drets de les dones maltractades, es fa espectacle de la violència masclista i dels assassinats, converteixen en tertúlia la mort violenta de criatures i fan safareig amb les tragèdies personals. L’actualitat política queda reduïda a l’acarnissament contra els de sempre en debats de pensament únic, acullen Indas i Marhuendas perquè menteixin amb impunitat sempre que volen i menyspreen en entrevistes polítics catalans que defensen l’independentisme.
Poc després del discurs d’Ana Rosa Quintana, un tertulià seu afirmava que Puigdemont estava molt interessat a donar repercussió a la denúncia contra Ana Rosa: “Es más beneficioso para él que se hable de la querella que no que se hable del color verde Guardia Civil del chándal que tiene que llevar Puigdemont en la cárcel”, i Ana Rosa somreia agraïda per la complicitat.
No sorprèn que la democràcia espanyola estigui tan depauperada i siguem víctimes d’un règim tan autoritari si són aquests mitjans i aquest tipus de periodistes els que asseguren vetllar per la qualitat democràtica del país i per la separació de poders.
