CRÍTICATV

Les màscares d’en García Ferreras

MÒNICA PLANAS
MÒNICA PLANAS

Dilluns i dimarts La Sexta va emetre dos episodis documentals titulats Estrecho, en què el periodista de la cadena Antonio García Ferreras recorre les rutes dels narcotraficants des de les plantacions del Marroc, passant pels magatzems il·legals dels voltants de l’estret de Gibraltar i els seus contrabandistes, fins que la droga arriba al mercat europeu.

Si bé a nivell documental és interessant conèixer la manera com circula la droga, algunes entrevistes eren excessives. Alguna semblava una mena de tutorial televisiu per aprendre a fer boles de xocolata per empassar-se-les abans de travessar la frontera. El “ ¿Cómo lo haces? ”, “ ¿Cuántas bolas te tragas? ”, “ ¿Cuánto tiempo las llevas? ”, “ ¿Cuál es el máximo que puedes tragarte? ”, “ ¿Qué líquido usas para tra garlo? ”, “¿ Por qué es mejor la coca-cola que el yogur? ” En la masterclass fins i tot ens ensenyaven el plegat del plàstic per fer les boles de droga més segures i aptes per al transport estomacal.

Del reportatge hi ha una fet que cridava l’atenció: tots els personatges que volien mantenir l’anonimat eren entrevistats amb unes màscares que, òbviament, les havia proporcionat el mateix programa i que semblaven tretes d’una botiga de disfresses. Hi ha un capítol en què García Ferreras entrevista un narcotraficant que porta no una màscara sinó tota una cobertura amb l’aspecte d’un goril·la. Era talment com si Ferreras estigués mantenint una conversa amb un mamífer de la selva. Més enllà d’algun passamuntanyes, també vam veure màscares negres més sofisticades pròpies d’una festa de Carnaval. Lògicament, forma part del llenguatge audiovisual que busca en el més petit detall la necessitat de provocar un impacte i transmetre certa sensació de terror, o de baixos fons grotescos i molt perillosos. És una posada en escena barata però que potencia la sensació d’intrepidesa del periodista.

García Ferreras és el periodista que parteix d’una tesi inicial, preconcebuda, i espera que tots els seus interlocutors l’hi confirmin. El periodista va començar el programa convençut que el problema del narcotràfic a Gibraltar és més greu ara que mai, més abundant, amb noves drogues més enllà de l’haixix i amb més violència dels narcotraficants. Encara que alguns d’ells l’hi neguin o contradiguin les seves suposicions, el presentador insisteix fins a l’esgotament en les seves consideracions, de tal manera que més que un reportatge d’investigació es converteix en un treball de confirmació.

García Ferreras és l’home espectacle que fins i tot quan deixa el plató per trepitjar el terreny de la notícia està més preocupat per l’entreteniment que suposa allò que fa que no pas pel contingut. L’actitud intrèpida, la teatralitat de les posades en escena, la simplificació del missatge que l’han fet popular són justament els elements que fan tirar enrere a l’espectador que busca en el periodisme rigor i credibilitat.