CRÍTICATV

La masculinitat de Bertín i Albert Rivera

Divendres a la nit, a Telecinco, Bertín Osborne tornava a entrevistar per enèsima vegada Albert Rivera. Els rodolins inicials per glossar la figura del convidat fan vergonya aliena, per l’infantilisme dels versos i perquè Osborne es mostra rendit als encants personals i ideològics de Rivera.

La trobada dels dos protagonistes en un mirador d’un poble malagueny resulta còmica. Osborne pertany al nombrós grup de mascles alfa que senten que la mascareta esquerda la seva masculinitat i compensen l’accessori amb símbols que potenciïn els seus atributs. Osborne apareix lluint una mascareta de la Guàrdia Civil, de color caqui i amb l’escut ben gran. Porta la camisa d’un color semblant i les ulleres Ray Ban tornassolades d’aviador. Més que entrevistar Albert Rivera sembla que li vagi a demanar la documentació del cotxe. Com que les mesures sanitàries no els permeten saludar-se com a mascles alfa, abraçant-se i donant-se cops ben forts a l’esquena, la salutació és fràgil i incòmoda. La relació entre ells dos funciona a partir d’interjeccions que remarquen la seva virilitat: “ ¿Qué te pasa, chaval? ”, “ Joder, chico ”, “ Que me gusta el tomate, macho ”, “ Lo repetisteis cuarenta veces, cabrones ”, “ Macho ¿y el confinamiento qué tal? ”, “ Soy un huevón, pelotudo ”. Aquest llenguatge s’accentua especialment durant l’estona que són a la cuina intentant tallar un tomàquet i preparar una mica de menjar. A tots dos se’ls nota insegurs en aquell context. Volen exhibir-se com a mascles competents però l’entorn que tradicionalment ells associen a la feminitat els obliga a reafirmar-se. És en aquest context que Osborne li pregunta com va conèixer Malú. El presentador parla d’ella i felicita Rivera com si s’hagués emportat un trofeu.

Però ¿quin és el rol mediàtic del polític que, un cop retirat, reapareix als mitjans? Rivera es mostra com un home renovat que, ara sí, experimenta la joia absoluta. Però necessita refermar-se davant dels espectadors com un home d’èxit: explica que els companys de partit el van aplaudir llargament quan va comunicar plorant que marxava, recorda que un policia en una benzinera li va dir que amb el seu discurs de comiat va fer plorar la seva família, presumeix que la seva filla gran vol estar amb ell tot i que no li toqui per calendari, enumera empreses i headhunters que el van anar a buscar per oferir-li feina en la nova etapa. Rivera torna després de la gran castanya de Ciutadans per recordar la seva vàlua i justificar-se políticament del que hauria pogut ser si hagués guanyat. Explica als ciutadans una utopia d’allò que hauria pogut ser però no van voler votar. En definitiva, s’exhibeix com un home que estava disposat a sacrificar el seu benestar pel país, però que, al no ser escollit, s’ha vist gratificat amb la llibertat i la felicitat. Dona a entendre que, sense la seva integritat i els seus valors, ara la política és un lloc pitjor. És per això que molts polítics necessiten reaparèixer: per netejar i manipular la memòria.