18/06/2015

Un massatge per al rei Felip VI

2 min

L’Informe semanal retia homenatge a Felip VI amb motiu del primer aniversari del seu regnat. L’inici era per plorar de riure. Al més pur estil Leni Riefenstahl, el director Jenaro Castro va idear un muntatge esperpèntic per introduir el reportatge. Es notava que a tots els famosos que lloaven la figura del rei els havien demanat una frase curta que el definís. I el que van fer va ser anar seleccionant acuradament aquestes frases de lloança i, entremig, posaven imatges de la guàrdia reial desfilant amb la corresponent orquestra militar tocant una fanfàrria. Totes les alabances mantenien de fons el “tararí-tararí” i el “pam-param-pam-pam” per donar-li un aire solemne i transcendent. Celebritats com el torero El Juli, el tenista Rafa Nadal, el jugador de bàsquet Felipe Reyes, l’omnipresent Albert Rivera (l’únic polític català que hi sortia) i Isidre Fainé, entre d’altres, tiraven floretes a Felip VI enmig dels plans de la guàrdia reial tocant la corneta i desfilant vestits de gala.

En el reportatge tornàvem a quedar encallats en el discurs de sempre de la monarquia moderna “y muy de su tiempo”, la magnífica formació acadèmica del rei i el seu elevat sentit de la responsabilitat. Un No-Do en colors en tota regla en què van afegir, per evitar-se problemes, unes minúscules concessions periodístiques perquè no fos dit que el reportatge no era equilibrat. Hi van incloure el testimoni de Pablo Iglesias, en què afirmava que el més raonable és que les institucions que hagin de representar els poders de l’Estat siguin escollides democràticament. I també feien referència a la xiulada monumental a la final de la Copa del Rei. La xiulada s’atribuïa només als catalans i a continuació Mariano Rajoy asseverava: “Esto no es propio de una democracia avanzada, civilizada y moderna como es la democracia española. [...] Mi condena es total, tajante y absoluta”. Després incloïen el testimoni d’Isidre Fainé, que amb caràcter conciliador destacava les bones relacions entre la Corona i Catalunya. Luis María Anson afirmava taxatiu: “No existe el problema monárquico en España”. Per descomptat, també hi havia un muntatge fotogràfic que enaltia la figura de la reina, però des d’un punt de vista estètic, i imatges d’exaltació de l’amor familiar. Això en un país on asseguren que impera una democràcia moderna i avançada amb una monarquia del segle XXI. Si fos així en realitat potser la tele pública en comptes de fer hagiografies del rei plantejaria un bon reportatge sobre la necessitat d’aquesta institució i els seus aspectes més foscos.

stats