El president camina. Ens n’han donat fe les teles aquest cap de setmana. Dissabte al migdia, al 'Telenotícies', Ramon Pellicer es donava pas a ell mateix en un vídeo per mostrar l’entrevista que havia enregistrat poques hores abans a Artur Mas. Format insòlit. Quan la vam veure, l’arrencada feia pensar en una possible teatralització de l’escena. Van fer com si el president i en Pellicer es trobessin espontàniament al mig de la Galeria Gòtica i comencessin la conversa. Van anar parlant i passejant, exhibint el Palau. Se sentia el ressò de les passes o el crepitar del parquet mentre avançaven. Apareixien creuant una porta just en el moment que Pellicer li feia una pregunta. La càmera els esperava a l’altre costat. Es fingia una naturalitat en els canvis d’espai molt ben aconseguida. Tenia aire de publireportatge gravat amb càmera a l’espatlla, que sempre dóna aquest punt tremolós de veracitat. L’endemà amb Jordi Évole, tres quarts del mateix. Un altre passeig pel Palau de la Generalitat i incursió a la Casa dels Canonges. Però no seria l’última vegada del dia. Artur Mas apareixia simultàniament a La Sexta i a TV3, amb Ariadna Oltra. Dues entrevistes en dies consecutius a la tele pública potser és fer-ne un gra massa. La de l’Oltra arrencava també en ple carrer en un bany de multituds d’Artur Mas que van amenitzar amb música. El paper d’Helena Rakosnik al seu costat hi afegia una emotivitat extra. Mas va marcar la papereta a l’esquena de la seva esposa en una clara al·legoria del puntal que representa. També van afegir una melodia emotiva en el moment que el president dipositava el vot a l’urna. I altra vegada l’entrevista passejant tot baixant la Via Augusta amb vianants caminant al darrere. Semblava un anunci de campanya electoral. Premi per als assessors. Que si Rakosnik fa aturar Mas perquè es faci una foto amb uns nens, que si el protegeix amb un paraigua, que si li posa la mà a l’espatlla, que si s’agafen per caminar junts i fins i tot ella s’emociona escoltant el marit. Quina postal! De Gal·la Placídia a Còrsega, xino-xano, conversant. Mai l’havíem vist caminar tant, al president.

¿Casualitat o premeditació en la nova imatge televisiva del president? S’ha abandonat l’estatisme de la cadira per ensenyar Artur Mas avançant, dinàmic, entranyable, humà. Els mitjans volien com fos el president pel 9-N, i sembla que els assessors han aprofitat a favor seu aquesta necessitat. Això sí, una pega: tant Évole com Oltra van mostrar-li a Mas els diaris del dia. El Jordi ho va fer abans, de bon matí. La primera portada que li va ensenyar va ser la d’'El País', que titulava amb el 9-N “inútil” (minut 59.42). Hores més tard,  Oltra li donava el mateix diari i li preguntava: “L’havia vist?”, i Mas responia: “No, no l’havia vist” (minut 13.30). Suposo que dir “Sí, me l’ha ensenyat l’Évole aquest matí” era lleig. Però ara ja sabem l’habilitat que tenen els polítics per dir que no han vist el que sí que han llegit.