Un micròfon per a la Manada
Des que els membres de la Manada han sortit en llibertat provisional, s’ha escampat el rumor que alguns programes han aconseguit entrevistes en exclusiva amb alguns dels violadors. Les cadenes s’han afanyat a desmentir-ho. Ana Rosa Quintana, dilluns al matí, va explotar: “Ya está bien de darnos lecciones de periodismo. A esta edad y con la gente que se sienta en esta mesa, lecciones de periodismo las mínimas”. I va remarcar que ni Mediaset ni segurament cap cadena de la competència pagaria per aconseguir una entrevista amb els violadors.
És molt possible que Ana Rosa Quintana digui la veritat. Però és que l’estratègia amb la Manada és molt més sibil·lina. Ho hem vist en altres ocasions amb notícies de successos. El que estem veient aquests dies a la televisió no és gaire millor que el que insinuen els rumors. Les cadenes privades han engegat un dispositiu mediàtic important per seguir de prop els violadors. Els segueixen en cotxe, els esperen a la porta de casa, els vigilen quan entren als jutjats i els fan preguntes. Dilluns vèiem com un reporter d’Ana Rosa aprofitava que el Prenda havia sortit a tirar les escombraries per interrogar-lo: “¿Tenéis algo que decir a la víctima? ¿Queréis pedir perdón a la víctima?” Busquen interpel·lar la víctima. I això forma part de continuar assetjant-la, amb la complicitat dels mitjans. A un altre dels acusats també l’interrogaven: “¿Te arrepientes de lo que habéis hecho?”, “¿Estáis contentos de estar en libertad?” De moment s’escapen o deixen anar algun monosíl·lab. Els reporters fins i tot es van aturar al restaurant on havien dinat sortint de la presó per preguntar què havien fet i “cuánto cuesta comer un chuletón en este sitio”. Dilluns, quan un membre de la Manada s’acostava al jutjat per firmar, els programes hi connectaven en directe per veure’ls entrar i sortir i fer-los més preguntes. No és que sàpiga greu veure com fan la vida impossible als violadors. Però forma part de l’operació de desgast. Assetjar-los fins que parlin sense que sigui necessari pagar-los. Perseguir-los amb el micròfon sempre a punt fins que un d’ells s’hi enganxi. Aleshores tindran la seva paraula contra la de la víctima. I una exclusiva potent. Mentrestant, les imatges en bucle dels violadors ocupen les pantalles del plató i el debat sobre la violació reneix. Es propicia un clima de pressió mediàtica. S’està crispant l’ambient i explotant el morbo i l’espectacle perquè esclatin els afectats i generar nou material televisiu. Una nova tortura per a la víctima i més pressió per al cas de Pozuelo, que encara s’ha de jutjar. A Ana Rosa no li calen lliçons de periodisme sobre per què no s’ha de pagar una exclusiva a un violador. Ningú pagarà perquè tots s’ho estan treballant perquè les declaracions de la Manada els surtin gratis. Si no, ¿per què carai els posen el micròfon als morros cada vegada que els localitzen?
