16/06/2015

El ‘30 minuts’ aixeca catifes

2 min

Diumenge el 30 minuts presentava el reportatge Desmuntant Laietana, que a partir de l’exemple escandalós de Caixa Laietana explica el perquè de l’ensorrament del sistema català de les caixes d’estalvis. És un d’aquells programes que pot semblar una mica feixuc a l’inici, t’atrapa al cap de cinc minuts, quan et comencen a explicar uns disbarats impensables, i acabes d’una mala llet impressionant. El treball periodístic és extraordinari sobretot per com deixa retratats Pere Antoni de Dòria, director general de Caixa Laietana durant gairebé quaranta anys, i Boter de Palau, president de l’entitat. Excepcional el testimoni d’Amèlia Vives, treballadora d’una de les oficines de Mataró, que desemmascara els mètodes i els personatges que lideraven l’entitat. També els testimonis d’altres treballadors que expliquen les maneres de procedir en les juntes, com s’alertava de determinades situacions i com van ser degradats i arraconats. El reportatge s’ajuda del progressiu desmuntatge d’un rètol lluminós de Caixa Laietana per fer-lo servir de metàfora de la desintegració de l’entitat. Té mèrit que hagin aconseguit el testimoni del mateix De Dòria. Equilibra la narració contrastant diverses fonts i permet contraposar antigues declaracions seves amb les actuals, cosa que posa el personatge en evidència i fa molt més complet i rigorós el reportatge.

Hi ha instants esperpèntics, com quan Amèlia Vives explica que el president Boter de Palau no tenia ni ingressos ni efectiu a l’entitat i que un cop en el càrrec comença a rebre préstecs i ampliacions que no va pagar mai. I sorprèn com De Dòria intenta afirmar que aquests deutes finalment van ser sufragats i és el periodista qui ha d’insistir a negar-l’hi. Els nivells de caciquisme i nepotisme que van portar l’entitat a la ruïna són tan flagrants que el 30 minuts t’atrapa poderosament i et deixa en estat de xoc. El programa destapa fraus econòmics molt greus.

És inevitable preguntar-se si, després de desmuntar Caixa Laietana, TV3 podria fer el mateix amb CatalunyaCaixa i altres caixes d’estalvis del país.

Crida l’atenció veure l’exconseller d’Economia Antoni Castells parlant de l’ensorrament del sistema català de caixes amb distància i rentant-se’n les mans. El més curiós, però, són els diferents experts en economia que expliquen davant la càmera que tot el que va passar ja es veia a venir de feia temps i demostren que eren coneixedors dels mètodes pocs clars que s’utilitzaven. Per variar, ho expliquen ara. Quan ja és massa tard.

stats