Debat presidencial als EUA: Romney vs. Obama. Un fet evident cridava l'atenció si ho comparem amb el model a què ens hem avesat aquí: la posició relegada del moderador, que es converteix en un ésser reduït de mides empetitit per la grandesa dels candidats darrere el faristol. Jim Lehrer repartia el joc i feia preguntes als candidats. S'asseia en una taula davant d'ells, però distant i enfonsat en un nivell inferior de l'escenari. El mostrés com el mostrés la realització semblava l'increïble home minvant, un nan que des de la llunyania intentava posar ordre. Lehrer ja té 78 anys i l'han convençut per moderar el seu dotzè debat. Quan va fer l'onzè el 2008, entre Obama i McCain, va dir que seria l'últim. Feia cinc mesos que l'havien operat del cor. Lehrer és l'editor executiu de NewsHour de la PBS. Ara només hi apareix els divendres perquè porta un altre ritme. Els col·legues l'anomenen carinyosament "el degà dels moderadors". Jim Lehrer, fill d'un xofer d'autobusos, és col·leccionista de tota mena de memorabilia relacionada amb aquests vehicles. En hores de feina, però, prefereix conduir informatius i debats electorals. Si s'ha de jutjar pel que vam veure entre Romney i Obama, diria que Lehrer ja n'ha tingut prou. No va poder frenar els excessos de temps dels candidats, sobretot de Romney, que el tractava amb condescendència. El republicà va optar per l'estratègia del venedor de cotxes: repetir el seu nom. "Gràcies, Jim", "Perdona, Jim", "Si m'ho permets, Jim". Però en Jim va evidenciar alguns titubejos senils, tancava molt els ulls, escoltava amb la boca mig oberta i li xiulaven les s . Li faltava energia. Al final es va voler avançar a les crítiques: "No els qualificaré ni diré si les respostes han estat massa llargues o la meva feina massa pobra..." Em sembla que va ser la manera de dir que, en matèria de debats presidencials, el seu autobús particular feia l'última parada.
