“Aquesta tieta no la suporto!”
Crítica de teleEl 'Sense ficció' de dimarts era gairebé com observar a través del forat del pany un món secret. Ens permetia accedir a un espai molt reservat, gairebé ocult, on un grup d’homes se senten amb la llibertat de poder vestir-se de dones amb la seguretat que no patiran cap rebuig. El documental, de l’antropòloga Alba Barbé, ens mostra la realitat tant dels que han nascut homes però se senten dones i tenen el desig d’acabar-ne sent en tots els àmbits de la seva vida, els transsexuals, com dels que només tenen l’impuls de transformar-se en dones de tant en tant, els 'cross-dressers'.
El documental 'EnFemme', que rep el títol del club que serveix d’espai de trobada per compartir experiències i socialitzar-se, exposa quina és la realitat d’aquestes persones, sensibilitzar sobre el seu patiment i evidenciar una societat massa rígida amb la identitat de gènere. De fet, 'EnFemme' reivindica una cosa molt elemental: el dret a la llibertat individual.
A nivell televisiu, el documental, fet amb recursos limitats, prioritzava totalment el missatge i no tant l’aspecte formal, tècnic i de realització. I més enllà de la reflexió de fons sobre les circumstàncies de les persones trans i els 'cross-dressers', a l’espectador li oferia aspectes complementaris d’anàlisi interessants.
'EnFemme' et provoca l’empatia immediata respecte al patiment i les inquietuds d’aquestes persones. I a la vegada et provoca un diàleg amb tu mateix sobre determinats casos concrets que s’exposen. El més interessant era el de la Carme, la dona a qui pocs dies abans de celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari de casament el marit li comunica la notícia que és un ‘cross-dresser’ i que se sent amb la necessitat d’esdevenir dona en els diferents àmbits de la seva vida. Les escenes de la Carme explicant amb tanta sinceritat el seu procés per pair aquella situació al llarg de vuit anys i recuperant les llibretes de memòries on va escriure tot el que sentia són fascinants perquè traspuen veritat, dolor i evolució narrativa. Sobretot per la manera com explicava que arribava a casa i la fastiguejava trobar-se el marit vestit de dona, com li qüestionava el seu aspecte i l’estilisme. “Aquesta tieta no la suporto!”, expressava amb indignació en el seu diari personal. L’escena en què la parella i les dues filles comentaven el procés de transformació del pare era curiosa: l’esposa i les filles fins i tot semblaven més còmodes relatant l’experiència amb naturalitat que no pas ell mateix. A nivell televisiu, la interacció entre totes elles resultava reveladora. 'EnFemme' també permetia reflexionar sobre els estereotips femenins que volien representar els homes en el seu procés de transició.
El que està clar és que si internet va donar oxigen a aquest col·lectiu per solidaritzar-se i unir-se, l’impacte i la bona acollida de l’emissió d’'EnFemme' ens fa pensar que provocarà un augment de la demanda de socis per formar part del club.
