La construcció mediàtica del terrorisme
Crítica de teleDimarts, quan es van produir les detencions d’integrants dels CDR, alguns informatius i magazins de teles espanyoles van connectar-hi en directe per mostrar l’instant. Antonio García Ferreras, per exemple, connectava amb Viladecans alçant el to de veu: “¡Atención! ¡Operación de la Guardia Civil contra los miembros de los llamados Comités de Defensa de la República!” La imatge que vèiem era la d’una dona detinguda agafada pels braços per dos guàrdies civils, un dels quals duia un passamuntanyes de color negre, i la introduïen dins d’un cotxe. Les imatges dels llocs on s’estaven produint les detencions i els escorcolls ensenyaven molts guàrdies civils amb la cara tapada, ja fos amb més passamuntanyes o amb bufs, i equipats amb armes de foc de grans dimensions vigilant portes i cantonades. “Se les atribuye delitos muy graves de rebelión y de terrorismo”, deia un redactor d''Al rojo vivo'. García Ferreras repetia: “¡Estamos viendo cómo sale la detenida!”
A totes les cadenes, les imatges eren exactament les mateixes. Per contextualitzar el paper d’aquests CDR, l’espectacularització de la televisió fa que se seleccionin només les imatges més impactants. Per tant, el que resumia visualment l’actuació dels CDR eren una pila de neumàtics cremant a l’autopista i escenes de desordre i enrenou en un peatge. La manera com estan gravades, els moviments de la càmera i la gent corrent amb la cara tapada transmetien un ambient caòtic. Tot i que en cap moment justifiquen l’acusació de terrorisme, el cert és que, per explicar la notícia, els mitjans trien només les imatges que comuniquen més agressivitat. Per tant, donen un context televisiu que tradicionalment, a Espanya, s’ha vinculat al terrorisme. Les detencions de membres dels CDR van acompanyades d’agents amb passamuntanyes negres i es fan 'zooms' a l’armament imponent que porten els agents, que transmeten idea de perill. Això es combina amb neumàtics cremant i, a sobre, tot plegat es reforça amb un text que repeteix la paraula 'terrorisme'. No ho qüestionen: ho afirmen. L’associació d’idees és gairebé automàtica en el cervell de l’audiència. La televisió, històricament, ha anat creant un bagatge iconogràfic en l’espectador, i el del terrorisme ha estat molt potent al llarg dels anys. I ara, per extensió, l’està reproduint. Per tant, a nivell de llenguatge audiovisual, els mitjans reforcen al màxim el delicte del qual s’acusa els CDR. Són notícies en què el relat sobre la funció i el paper dels CDR és massa complex d’explicar a l’espectador neòfit. Televisivament, el terrorisme i el perill venen. I per tant, algunes cadenes procuren que, si no ho és, s’hi assembli. L’espectacularitat que busquen les teles afavoreix el missatge del govern i els jutges contra els CDR.
