El debat de les absències
Xavi Coral començava el debat de les eleccions europees resumint les trifulgues del Suprem i la Junta Electoral que impedien, finalment, la participació de Puigdemont, Junqueras i Comín. La primera gran anomalia és que els drets electorals dels candidats i les garanties democràtiques dels electors quedin supeditats als horaris funcionarials d’una presó. L’altra anomalia era que el plató fos ple d’homes. “Tot homes, cap dona. Així ho han decidit els seus partits”. Ho deia Coral, que era l’home que feia set. Així ho va decidir TV3. Moderava el debat com a corresponsal a Brussel·les, però dels vuit periodistes que té TV3 arreu del món, set són homes. Un altre dia analitzarem la feina de corresponsal des de la perspectiva de gènere.
Van passar pocs minuts abans que el debat es convertís en el més boig de TV3. Primer, Aleix Sarri, cap de campanya de JxCat, lliurant un USB amb el minut d’or de Puigdemont a Xavi Coral i marxant. “Com ja havíem quedat abans”, li va dir al presentador quan se n’anava. ¿Coral ja ho sabia i va fingir la sorpresa? L’ensopegada de Sarri baixant del decorat va ser al·legòrica. L’estratègia queda a mig camí entre l’acte de protesta i evitar el mal paper d’un suplent. Coral donava pas a publicitat per refer-se d’aquella arrencada. Al tornar dels anuncis, el candidat d’ERC, Jordi Solé, li lliurava al moderador un altre USB amb el minut d’or de Junqueras. Els dos minuts enllaunats eren dues patates calentes en mans de la direcció d’informatius i TV3. El debat es va convertir en un compte enrere per saber què farien amb els vídeos. González Pons (PP) no va trigar a donar instruccions del que n'havien de fer. Cañas (Cs), l’únic candidat amb corbata, és segurament el polític més enfadat i malhumorat de la història del país. Les seves intervencions eren en clau electoral però del passat 28-A. Urtasun (En Comú), González Pons (PP), López (PSC) i Solé (ERC) van demostrar estar bregats en el context europeu. González Pons i Cañas van carregar sense compassió contra els absents exiliats o empresonats, en contrast amb Urtasun (En Comú), que va demostrar sensibilitat amb les absències. I López (PSC) va fer com si no passés res.
Finalment, Coral va anunciar el veredicte dels USB. El minut d’or de JxCat no l’emetrien perquè no hi havien participat. Ens emplaçaven a l’informatiu de després. El d’ERC sí, perquè van quedar-se allà. Com a criteri estrictament periodístic, és coherent. El de Puigdemont el vam veure vint minuts més tard en el 'Més 3/24'. Més enllà que tots dos vídeos passaven del minut, el de Junqueras tenia una singularitat: estava editat. Estrictament no era un minut d’or, sinó una selecció, i hauria estat important aclarir si el va editar el mateix partit o el va haver d’editar TV3. Va ser, sense cap mena de dubte, el debat més estrany de la història de la cadena.
