CRÍTICA TV

La disfressa d’Antonio García Ferreras

S’omplen la boca sobre la necessitat de concòrdia, però viuen del conflicte

La Sexta és la cadena que s’emocionava fins a l’èxtasi amb el 15-M i que, en canvi, estigmatitza les mobilitzacions a Catalunya. Dijous, dia de vaga general al país, Antonio García Ferreras va muntar un desplegament que tenia més voluntat d’espectacle que d’informació. El ‘más periodismo’ de què presumeix fins i tot a la careta del programa no són més que paraules desmentides per l'actitud alarmista, sensacionalista i fins i tot conservadora davant les reivindicacions socials i polítiques a Catalunya.

Tot i que ‘Al rojo vivo’ va néixer amb la voluntat d’anàlisi política, ha degenerat en un xou que converteix l’actualitat en una successió d’impactes

García Ferreras ha convertit la seva manera d’informar en una successió d'aldarulls de carrer que s’acaben traient de context. Tot i que ‘Al rojo vivo’ va néixer amb la voluntat d’anàlisi política, ha degenerat en un xou que converteix l’actualitat en una successió d’impactes. García Ferreras va ser incapaç de transmetre a l’audiència a què responen les protestes. Deia que eren “por el juicio al Procés”, però en cap moment hi va haver una anàlisi sensata, professional, rigorosa, que expliqués el malestar que provoca en una societat veure els seus líders, elegits democràticament, asseguts a la banqueta dels acusats, sent interrogats com a delinqüents. L’espectacle de La Sexta abanderat per García Ferreras viu de treure de context els esdeveniments per fixar-se només en les imatges d’impacte i convertir les reivindicacions en conflictes violents.

El més nociu era la manera subtil com García Ferreras, amb la seva disfressa progressista, enllaçava l’agressivitat de les protestes amb l’evolució del judici

El presentador minimitzava l’abast de la vaga però anava a la recerca constant d’imatges d’agressivitat: prioritzaven neumàtics cremats i pots de fum. “Los CDR toman el peso de la huelga para paralizar Catalunya: ocupaciones, barricadas de fuego y cortes de carretera”, anunciava un rètol. El periodista exclamava: “Atención a las imágenes de botes de humo, bengalas, pintadas... Vean cómo están cayendo huevos contra las puertas de cristal...” Fins i tot a la tertúlia s’estigmatitzaven les protestes estudiantils. El més nociu, però, era la manera subtil com García Ferreras, amb la seva disfressa progressista, enllaçava l’agressivitat de les protestes amb l’evolució del judici. Mentre vèiem fum i gent amb la cara tapada, el presentador es preguntava sobre el judici: “¿Está aflojando la posibilidad de delito de rebelión y sedición? ¿Ha flojeado lo del delito de rebelión y violencia... o falta tiempo?” Les imatges en pantalla dels presos polítics declarant sobre l’acusació de rebel·lió i sedició s'integraven en un únic relat amb les de persones encaputxades al carrer i amb la cara tapada. L’agressivitat seleccionada de la vaga general il·lustrava la llarga declaració de Jordi Sànchez davant dels magistrats. No deixa de ser significatiu com La Sexta, la cadena suposadament més progressista espanyola, criminalitza el dret a manifestar-se i les mobilitzacions populars. S’omplen la boca sobre la necessitat de concòrdia, però viuen del conflicte i traspuen el conservadorisme propi de la línia editorial d’Atresmedia.