L’estratègia televisiva de Ciutadans

Cs ha après que davant els impactes informatius de l’independentisme cal actuar de manera simultània

MÒNICA PLANAS
MÒNICA PLANAS Periodista

Dissabte els informatius es feien ressò de com Inés Arrimadas i la seva comitiva havien estat increpats i xiulats en la seva visita a Canet de Mar per denunciar la utilització dels espais públics per a reivindicacions independentistes. TV3 també ho va explicar i en va mostrat les imatges, però val a dir que va ser l’única cadena que va incloure la versió de l’Ajuntament de Canet per completar la notícia. Van especificar que Ciutadans havia sol·licitat un espai que no estava disponible a causa de la celebració de la Festa Major i que s’havien proposat dates i llocs alternatius que el partit d’Arrimadas no havia acceptat. La mateixa alcaldessa ho va explicar a càmera. La resta de cadenes es van limitar a informar de l'hostilitat dels independentistes envers la passejada de Ciutadans. Les imatges eren menys espectaculars que el titular i el to greu de la notícia. Sobretot se sentien els crits de fons d’"Independència!”, però les càmeres de televisió no van captar cap situació important de violència ni agressivitat. Telecinco va recollir una escena en què Arrimadas es dirigia a l’alcaldessa de Canet (que quedava fora de pla) preguntant-li amb certa insolència si li havia de demanar permís per visitar el poble, "o què?". Va ser la mateixa cadena que va recollir unes breus declaracions de l’alcaldessa dient que havia intentat posar calma i demanar respecte perquè l’acte de Ciutadans era una provocació.

L’acte de Cs a Canet dotava l’independentisme d’una mala imatge que embrutava la manifestació de Barcelona

A TV3 l’alcaldessa es preguntava per què Ciutadans havia hagut d’irrompre aquell dia si els havien donat dates alternatives al calendari. Doncs bé, la resposta és clara. És obvi que formava part d’una estratègia televisiva de Ciutadans per compensar informativament la manifestació a Barcelona per demanar la llibertat dels presos polítics i els exiliats. Es tractava d’equiparar dos actes de protesta al carrer, encara que a nivell d’assistència no tenien punt de comparació. Amb tot, a nivell visual, les teles espanyoles ja s’encarreguen de tancar força el pla perquè el volum d’assistència quedi força difús, sobretot en el cas de la comitiva de Ciutadans a Canet. Ensenyant l’encapçalament d’Arrimadas i els seus acòlits al darrere n’hi ha prou per provocar una certa sensació d’equilibri entre els uns i els altres.

A més, l’acte de Ciutadans dotava així l’independentisme d’una mala imatge que embrutava la manifestació pacífica de Barcelona de la notícia anterior.

En política, cap acció és innocent. I Ciutadans ha après que davant els impactes informatius de l’independentisme, cal actuar de manera simultània per aconseguir quota de pantalla i vendre el seu discurs.

Així doncs, si us trobeu Ciutadans manifestant-se pel vostre poble, mostreu indiferència i deixeu-los fer. En cas contrari, per poc que feu teniu tots els números d’aparèixer als informatius i ser utilitzats per donar la raó als arguments d’Inés Arrimadas.