La festa dels Globus d’Or es desinfla
Diumenge a la matinada, Movistar+ (Seriesmanía) oferia la festa dels Globus d’Or, els premis de cinema i televisió que lliura l’Associació de Premsa Estrangera de Hollywood als professionals d’aquesta indústria.
Movistar+ va delegar l’emissió en quatre periodistes especialitzades: María Guerra, Pepa Blanes, Cristina Teva i Laia Portaceli. És poc habitual que un grup format exclusivament per dones s’encarregui de la retransmissió i l’anàlisi d’un esdeveniment d’aquestes característiques, sobretot tenint en compte que a Espanya (i a Catalunya) el cinema i la televisió són un àmbit on els mitjans han donat i continuen donant més autoritat als professionals homes.
Des del 1961 la gala es duu a terme en un hotel de Beverly Hills i per aquest motiu la celebració té tres característiques: una certa estretor i caos entre els assistents entaulats, consum d’alcohol i context humorístic. Això, que hauria de ser garantia d’una celebració més arrauxada i autèntica, últimament no funciona. Enguany, els presentadors de la gala eren Sandra Oh i Andy Samberg, que van arrencar amb el tradicional discurs en què s’escarneix part dels assistents, tot i que ho van fer amb un guió decebedor que va marcar la tònica general de tota la festa posterior. Si a sobre ho seguies amb la interpretació simultània al castellà el resultat era encara pitjor, perquè en la traducció es perdia l’espontaneïtat i, sovint, el context real del gag.
Va ser una celebració avorrida, convencional i amb uns discursos d’agraïment impropis d’una indústria que s’oblida de l’entreteniment quan puja a recollir un premi. Glenn Close va ser la més dramàtica, pujant amb llàgrimes als ulls. Un dels moments emotius de la nit va ser el lliurament a Carol Burnett del premi honorífic, que d'ara endavant es convertirà en un guardó amb el seu nom que retrà homenatge al conjunt d’una carrera televisiva. En els elogis que li va dedicar l’actor Steve Carell, va resumir les seves excel·lències amb una frase contundent: “Al seu costat, es diu que fins i tot Tom Hanks sembla un ximple”. El vídeo que recollia la seva trajectòria, però, va agafar la flaire preocupant d’un obituari. No va ser així amb l’altre homenatjat de la gala, Jeff Bridges (premi Cecil B. DeMille), de qui es va sintetitzar la seva carrera amb un tràiler trepidant i èpic que semblava augurar futures i millors interpretacions. De Harrison Ford, mig adormit, no hauries dit mai que aquell home de l’escenari pogués haver estat l’'alter ego' d’Indiana Jones. El més commovedor de la nit va ser purament visual: la discreció zen dels pares de Sandra Oh i la timidesa de la protagonista de 'Roma', Yalitza Aparicio.
Aquesta edició dels Globus d’Or és un exemple més d’un gènere que està en crisi: el de les gales de premis. El format funciona per inèrcia i les reivindicacions més aplaudides continuen sent les de la diversitat racial i les feministes, un fet que demostra, sobretot, en quin món tan retrògrad vivim que, a aquestes altures, encara ens obliga a defensar obvietats.
