CRÍTICA DE TV

Per què és important l’Eloi Collell?

És possible que l’interès pel contingut del programa sigui relatiu

TV3 va estrenar dimecres al vespre Per què volen els avions?, un programa en què cada setmana s’indaga en aspectes de la vida quotidiana que fascinen o intriguen el seu presentador, l’Eloi Collell. La primera edició es preguntava per què el futbol mou tantes passions –i tants diners–. La temàtica escollida, per començar, potser va resultar un pèl decebedora. Ni l’estat anímic del país en general ni dels culers en concret connecta gaire, ara mateix, amb les passions futbolístiques. Sentir ara Xavi Hernández dient que “al vestidor del Barça hi ha un ambient espectacular” sonava a ciència-ficció. A més, el món de la pilota acostuma a generar cert rebuig a part de l’audiència i, en el dia de l’estrena, potser hauria sigut millor investigar en alguna altra curiositat més universal. 

Per què volen els avions? té la singularitat que el seu presentador té síndrome de Down. Com que a TV3 no hi ha antecedents d’aquesta circumstància, converteix el programa en rellevant i històric. Però la gran virtut és que aquest fet no forma part del relat televisiu i, per tant, allò que el fa especial és, alhora, quotidià, i, per tant, contribueix a la normalització de les persones amb alguna diversitat. En les entrevistes de promoció prèvies a l’emissió, l’Eloi Collell explicava que aquest repte era una manera de representar públicament el col·lectiu amb síndrome de Down i demostrar a l’audiència que poden "fer moltes coses”. Per tant, el rol de l’Eloi té un component d’activisme per visibilitzar unes persones que habitualment no tenen espai als mitjans. És positiu que la tele pública, per tant, faci aquesta funció. Collell, que té trenta-dos anys, no és periodista però en la seva manera de procedir hi ha aspectes que permeten algunes reflexions televisives. La més important és la seva actitud envers els convidats. El rigor, el seu sentit del deure, els protocols relacionals i la manca de protagonisme individual el converteixen en un bon professional davant les càmeres. A Collell se’l veu més concentrat en fer bé la seva feina que en desenvolupar l’ego televisiu. I això, que cada vegada passa menys, l’audiència ho percep i ho agraeix. Et cau bé de seguida, que és el ganxo bàsic de qualsevol presentador. Collell desprèn simpatia i entusiasme per la feina i tracta igual el seu ídol Xavi Hernández que els jugadors dels e-sports

És possible que l’interès pel contingut del programa sigui relatiu. És un repte individual valorar si el mateix format amb un altre presentador ens hauria convençut o interessat. Però precisament això obliga l’espectador a situar-se en un nou terreny: el de sensibilitzar-se respecte a la diversitat i el de normalitzar allò que durant massa anys i equivocadament ha estat observat des dels prejudicis. I aquí és on el programa connecta, primer, amb la importància de l’activisme de l’Eloi Collell però també, i molt important, amb nosaltres mateixos.

Per què volen els avions? ens enfronta a les nostres percepcions i ens convida a un diàleg intern que posa a prova, de manera íntima, els vicis socials adquirits com els estereotips, el paternalisme, la condescendència o la por a la diversitat.